Notícies positives

Un periodista sap, diuen que és de primer de carrera, que una mala notícia és més notícia que moltes bones notícies. Aquesta mania en les males notícies, per exemple, fa que en alguns moments es tingui la falsa sensació de que estem retrocedint. És obvi que en tots els temes hi ha avenços i retrocessos, però globalment avancem. Pensin sinó en com vivien els nostres avis i veuran que, especialment a Espanya i Catalunya sotmesos a la dictadura, les diferències són abismals, tant en drets, llibertats, nivell de vida o esperança de vida, per citar alguns temes rellevants. Doncs bé, avui voldria dir-los que aquesta setmana s’han donat dues bones notícies per Barcelona i Catalunya que cal explicar.

1.- Quant surti aquest article s’haurà celebrat a Barcelona la cimera hispano-francesa amb la participació d’una àmplia representació dels governs espanyol i francès encapçalats per Pedro Sánchez i Emmanuel Macron. Barcelona i Catalunya tenen, una vegada més, l’oportunitat de demostrar el seu europeisme. La cimera té l’al·licient de que s’hi signaran una colla d’acords importants (entre ells es tractaran les connexions ferroviàries bàsiques pel corredor mediterrani) per potenciar la col·laboració bilateral que passa per un bon moment després de l’acord per construir el gasoducte per transportar hidrogen verd de Barcelona a Marsella, l’anomenat Bar-Mar, vital per a les connexions energètiques entre Espanya i Portugal amb el centre d’Europa. Barcelona engrandeix la seva voluntat de jugar a la lliga europea de ciutats com Milà, Lió, Hamburg, i tantes altres que, sense ser capitals d’estat, reclamen el seu rol a Europa. El president Aragonés tindrà presència a la cimera, encara per definir quan escric aquest article, que no hauria de quedar tacada per la manifestació independentista que s’ha convocat. Com sempre els independentistes només es posen d’acord i es mobilitzen a la contra. Però independentment d’això que és una taca que dificultarà la visibilitat catalana a la cimera, el fet de celebrar-se a Barcelona és una bona notícia.

2.- Dijous passat al parc de la Ciutadella el govern espanyol i català, l’ajuntament de Barcelona, el CSIC i les universitats catalanes van donar el tret de sortida del projecte del Mercat del peix, complex de recerca i innovació, nucli central del projecte de transformació del Parc de la Ciutadella anomenat «Ciutadella del coneixement». El projecte ja porta un cert recorregut i diu d’ell mateix que «les institucions que l’impulsen –UPF, BIST i CSIC– han unit forces per afavorir la recerca i la innovació multidisciplinària en els àmbits de la biodiversitat, la biomedicina i el benestar planetari per donar resposta als importants i urgents objectius de la societat i del planeta, com ara l’emergència climàtica, les patologies de gran impacte, la degradació dels recursos mediambientals, la pèrdua de biodiversitat o l’increment de les desigualtats socials». Un projecte esperançador que dona un pas més en fer de Barcelona i Catalunya un pol científic i d’innovació de primer nivell a Europa i al món sencer. Una altra bona notícia.

I ja que donem bones notícies no està de més recordar que el conveni de capitalitat cultural i científica de Barcelona, deixat en suspens durant el govern Rajoy, s’ha tornat a activar en l’etapa del govern Sánchez. Superada l’etapa més dura de la pandèmia, el 7 de febrer del 2020, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i el president del Govern, Pedro Sánchez, van signar un acord de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i el Govern espanyol amb el compromís de recuperar el conveni de capitalitat cultural i científica de Barcelona i en el 2022, el darrer pressupost aprovat, es va dotar el projecte amb 20 milions d’euros. Precisament dijous passat, aprofitant la visita de la ministre de ciència i innovació Diana Morant, que havia vingut a la presentació del projecte del Mercat del peix, va tenir lloc a Barcelona un acte de precampanya del PSC a les eleccions de Barcelona, un diàleg entre la ministra i Jaume Collboni, candidat del PSC a l’alcaldia, sobre el paper que ha de jugar Barcelona en la promoció de la ciència i la innovació. La ministra va explicar les prioritats del ministeri i Collboni va recordar els 4 eixos en què ha treballat l’ajuntament i que cal reforçar: 1) Barcelona com a ciutat de ciència a Europa, 2) Investigació per afrontar els reptes de ciutat, 3) Cultura i Ciència per la ciutadania i amb la ciutadania i 4) Ciència, art, innovació i societat.. La ministra va dir sentir-se identificada amb el projecte de Barcelona i es va comprometre a continuar col·laborant amb l’ajuntament. Una altra bona notícia per Barcelona.

Per últim recordaré que Manuela Carmena en el seu llibre sobre el seu pas per l’alcaldia de Madrid diu que feia galetes per invitar als regidors d’altres partits perquè s’acostumessin a conèixer-se i dialogar. Diu que una de les coses que més la va sorprendre va ser que, quan es discutia un projecte, l’oposició no presentava un pla alternatiu o millores, sinó que sols criticava (normalment pel tarot gros) el que s’havia presentat. Ara en la discussió dels pressupostos penso que estarà contenta perquè Illa ha presentat un pla alternatiu i s’està discutint sobre projectes. ERC, en canvi, està perplexa, es demanen per què volen parlar, entre altres coses, de l’ampliació de l’aeroport? La pregunta seria, es pot parlar del futur de Catalunya, que és el que haurien de configurar uns pressupostos, sense parlar del projecte per l’aeroport? Un dels motius de la crispació actual és precisament el que denunciava Carmena, el fet de que els diferents grups simplement es dediquin a criticar les propostes dels altres sense entrar a valorar si són encertats i, si ho són, com es poden millorar. El que demanava Carmena era retornar als principis democràtics que demanen confrontació de projectes. El que demana Illa precisament és, ni més ni menys, que discutir sobre projectes.

Subscriu-te per seguir llegint