ERC, que en el sagnant període de 1936-1939 anava de bracet de la CNT-FAI (Diari Oficial de la Generalitat del 20 de juliol de 1936), s’ha tret un referèndum molt peculiar. Només amb el 55% dels vots afirmatius, ja tenim la independència... Bé, o millor dit, malament, i després què? La independència de Catalunya tindrà el vist-i-plau dels 27 estats que conformen la Unió Europea? Només un vot en contra i tot el procés se’n va en orris.

Creu ERC que la comunitat europea, en aquests moments està per donar el seu placet al procés secessionista? No cal ser diplomat en ciències polítiques per augurar una allau de regions europees que també reivindicarien la independència! Llavors, cal sortir de la Comunitat? Quedar-nos sols com una òliba?

Cal anar amb peus de plom, i no tirar tot un país, Catalunya, pels vorals de l’abisme. Catalunya al llarg de la seva història, cada cop que ha aixecat la bandera de l’independentisme ha perdut bous, esquelles i de propina la coneguda com Catalunya Nord, avui incorporada a l’estat francès. I menys mal que Madrid a mitjans del segle XVII va parar els peus al cardenal Richelieu que volia arribar a Roses, com a compensació per l’ajut de França al moviment separatista del garrotxí Fontanella, en aquells moments President de la Generalitat.

Les 3.500 empreses catalanes més importants han traslladat la seva seu fora del país... No és un avís per deixar de somiar en veu alta?