Quiosc Diari de Girona

Diari de Girona

Josep López de Lerma

Girona encara les municipals amb voluntat de canvi (I)

El cicle de Marta Madrenas s’acaba. L’alcaldessa de la Girona bruta i deixada no es presenta a la cursa electoral del 28 de maig d’enguany. Ho ha deixat córrer. Mai no sabrem si ha estat per esgotament o perquè les enquestes fetes per JxCat la deixaven mal parada o perquè el seu amic de Waterloo així li ho manà. Madrenas passa a la història amb el signe de restar revestit dels colors de l’arc de Sant Benet substituint al llacet groc. El colorit sempre és més primaveral. Carles Puigdemont, que podrà ser el que sigui als ulls de cadascú, mai no veié Madrenas com alcaldessa de Girona. La prova del nou: quan el varen fer president de la Generalitat de Catalunya, va fer dimitir a tots els candidats que seguien amb l’objectiu de bombar el pou a la recerca de l’Albert Ballesta, i a més, va exigir als regidors electes obediència plena per fer-lo alcalde. En Ballesta no va resistir l’enrenou polític i mediàtic. Va durar un mes escàs. Podria haver estat un bon alcalde i, per descomptat, mai no hauria fet el que ha fet Madrenas i, per contra, hagués fet el que Madrenas no ha sabut fer: seguir el camí que el PSC va deixar com a penyora tot millorant-lo. Dimecres va gosar dir que «la ciutat funciona». Constarà a les actes com un dels seus últims (mals) acudits. Passi-ho bé, i bon vent l’acompanyi.

Diari de Girona ens ha anat informant puntualment sobre els caps de llista que aspiren a l’alcaldia quan arribin les eleccions locals. El denominador comú ens diu que la ciutat de Girona les encara amb voluntat de canvi amb l’única excepció d’en Quim Ayats. El cap d’ERC va pactar amb Madrenas la vicealcaldia i res no ha fet per variar el rumb cap al desastre de JxCat. La seva inacció com a vice-del-no-res ha estat grossera. L’aposta per a «la mobilitat sostenible», la qual situa com un dels «eixos cabdals de la Girona del futur», segons que va declarar aquest dimarts als mitjans, demostra que encara no s’ha assabentat del caos circulatori existent a Girona. Tots estem farts, em sembla, de ser carn de víctima de bicicletes i de patinets. Això sol és una prova certa de que fins ara no se n’han adonat que els despenjats hem estat els ciutadans que anem per Girona tot caminant i ens adonem –ell, no– com la forniquen amb la cultureta de la mobilitat i de la sostenibilitat. Ja em perdonaran els d’ERC, però ni han lliurat estabilitat al govern de la ciutat –en el seu moment, van sumar 9 i 4 creient que donava 14, que és la majoria absoluta– i tampoc s’han mostrat uns genis aturant la destrossa generalitzada de la ciutat i la seva davallada respecte de com la deixà el PSC. Va fer bé la redacció d’aquest diari quan va utilitzar el verb «reafirmar» en donar compte de l’esmentada aposta donat que d’innovadora no en té res, puix en exemple d’un passat per no retornar s’ha convertit. I si el futur aparcament tancat i gratuït per les bicicletes per fer al Parc Central és tot el que se li acut als republicans de cara a la nova etapa a l’Ajuntament, anem bé! Francament, no donen per a més, i ells ho saben. JxCat i ERC han estat els que han donat per resposta única fer una nova comissaria enfront de l’alt índex de delinqüència que pateix Girona i els que recentment han anunciat un nou CAP sense que en els pressupostos de la Generalitat hi hagi la corresponent partida. I els qui, no ho oblidem, han regalat a Salt el nou Trueta, que això no té nom. Són uns panxacontents que viuen del pressupost i de la targeta de visita. Decididament, l’Ayats i ERC no poden personalitzar el canvi de debò que Girona precisa de manera urgent. Són tant passat com la Madrenas i el seu equip; de fet, tots ells, formen un lot d’articles caducats. Aquell «venim a treballar, a arremangar-nos» va ser una estafa, política, s’entén perpetrada per ERC. Una més.

Al contrari, el PSC, amb Sílvia Paneque al davant, ha estat exemple d’oposició constructiva. Les seves propostes han estat nombroses. Les rebutjades ho han estat sense arguments sòlids per part del tàndem JxCat-ERC al costat d’un excés de menyspreu inspirat en el famós «cordó sanitari» que Salvador Illa desfarà aviat. La Paneque té la ciutat al cap. Ella amb els socialistes són l’alternativa que convé a Girona per liderar el seu imminent futur. L’aportació del socialisme gironí a la desbancada del gris i del negre que va regir la ciutat durant anys i panys és una carta de presentació immillorable. El coneixement dels barris, la serenitat i l’esperit de bona governança dels actuals regidors socialistes, la disposició a ajudar a tirar endavant la ciutat i el seu tarannà dialogant ens avancen com d’acreditat pot arribar a ser el canvi tranquil que Girona necessita. Perquè mentre el PSC té projecte, després de dos mandats de JxCat i gairebé un amb l’ERC encara no sabem quin és el d’aquesta parella de confortable llit.

Guanyem Girona, una mescla de bar de copes entre la CUP i els d’esquerres de tota la vida que mai no han fet res, excepció –alguns– de viure bé pagant el contribuent, repeteix candidat en la persona d’en Lluc Salellas. Ni de lluny es retira al seu pare, en Tià, ni de prop s’assembla al seu germà, en Benet. Això passa a totes les nissagues, siguin de dretes o es diguin d’esquerres, però amb habitació reservada sempre al Palace de Madrid perquè de pensió no són. És el seu denominador comú. A les mans d’en Lluc es trobà en determinat moment presentar amb èxit assegurat una moció de censura a Marta Madrenas. Li tremolaren les cames i allò se’n va anar en orris. És el que els passa als autoanomenats antisistema tot i que viuen del sistema: tenen por a governar i els espasmes els immobilitzen en un racó de l’escenari. Les seves propostes no tenen ni cap ni peus. Són infumables per buides. No són alternativa, ni ens convé que ho siguin. I quants menys siguin a l’Ajuntament, millor anirà a la ciutat.

Deixem la resta de candidatures per d’aquí en vuit. Gràcies.

Compartir l'article

stats