Hidrogen

Si teniu edat potser recordareu que durant la crisi del petroli dels setanta va sortir un paio que assegurava haver inventat un motor que, en comptes de cremar benzina, funcionava amb aigua. No sé què va ser d’ell, algú va dir que li havien donat una morterada de milions i havien tancat el seu invent amb pany. Potser el van fer pelar.

Mig segle després, els presidents espanyol i francès, amarats de felicitat, ens anuncien que ens gastarem una burrada de milions per posar una canonada que bombejarà hidrogen verd entre Barcelona i Marsella.

Això m’ha portat a repassar l’assignatura de física del batxillerat elemental i recordar el principi inalterable que «l’energia no es crea ni es destrueix, només es transforma» i també que mai, mai, mai podem obtenir més quantitat d’energia que la que necessitem per transformar-la. Arribat aquest punt, recordareu que es pot aconseguir l’inesgotable hidrogen aplicant corrent continu a l’aigua. Segur que a l’escola vàreu practicar l’electròlisi.

Hidrogen és sensacional i inesgotable i no contamina gens.

El problema que no he aconseguit aclarir és la quantitat d’electricitat necessària per obtenir-lo. Parlant clar: Si cal aplicar molta electricitat a l’aigua per aconseguir una mica d’hidrogen farem un negoci semblant al d’en Robert amb les cabres, que en canviava dues de negres per una de blanca. Però els savis ens diuen que sí que val la pena transformar hidrogen verd que és el que s’assoleix aplicant electricitat obtinguda per mitjans nets, com els aerogeneradors o les plaques solars. I la solució als meus dubtes ens la dona l’economia més que la física. L’electricitat d’aquests generadors no es pot emmagatzemar i l’hidrogen obtingut sí que es pot guardar en grans dipòsits. Però ningú, en tot el que llegit m’ha sabut dir el rendiment real. No m’ho ha sabut dir ni tan sols el senyor Google. I, seguint amb els dubtes, em pregunto si la canonada servirà, com han vingut a dir, perquè bombem hidrogen cap a Europa (Hidrogen espanyol, el millor!) o si servirà perquè ens el baixin ells. Llavors no seria ni la física ni l’economia sinó la política la que ho explicaria tot. Perquè no s’entén que, si la cosa és tan fantàstica, cadascú no es genera el seu hidrogen, quilòmetre zero. És molt possible que els meus dubtes vinguin del fet que, quan anava a la Salle de Cassà, mai vaig aprovar la física. Fins d’avui en vuit, si no hi ha res de nou.

Subscriu-te per seguir llegint