Mario M. Pérez-Ruiz a la seva obra El manuscrito Voynich y la búsqueda de los mundos subyacentes, comenta que les seves il·lustracions fosques contenen grimoris d’origen no terrestre. Alguns científics que van investigar aquestes esfinxs amb creació de vida extrauterina, varen desaparèixer en estranyes circumstàncies.

En Mario creu que l’autor del manuscrit, per nombrosos indicis, no és altre que Ramon Llull. Les similituds de la cal·ligrafia i el dibuix, així com la roda i una taula de correspondències lingüístiques, fonamenten la tesi que Llull pot ésser l’autor del manuscrit Voynich. En un text autografiat de Llull observem la similitud grafològica del text i la similitud del dibuix o caricatura amb el Voynich. Comparar barretina i text.

Els diagrames circulars zodiacals o astrològics del manuscrit inclouen el mes escrit en català, amb una grafologia calcada a la de Llull. En Mario ha identificat fins a 30 paraules en català. La il·lustració d’una fortalesa al manuscrit Voynich coincideix amb el monestir de Randa, Mallorca, on Llull crea la seva escola d’idiomes i de biblioteca universal. La Rosa dels vents, que apareix per primera vegada a la cartografia mallorquina, s’atribueix a Ramon Llull. La seva estètica i colors també coincideix amb les estrelles del manuscrit Voynich.

Ramon Llull és l’únic que al segle XIV parla de crear un nou idioma. Llull parla diversos idiomes: l’àrab, l’hebreu, el llatí, el grec, l’alemany, el català i el castellà antic, entre d’altres, i estableix les bases gramaticals de l’alemany i el català. També crea Ars combinatoria o màquina de pensar, ineludible per desxifrar el manuscrit.