Riure’s d’un mateix, riure’s d’aquesta vida, és una bona labor a practicar a diari. Per una millora de la nostra autoestima i recordar que les rialles fàcils, a vegades amb menys sentit ens ajuden a sentir-nos millor encara que la nostra personalitat tingui un caràcter dins nostre. La rialla espontània també hi és, només ens cal practicar una mica cada dia i començar a gaudir-ne, tinguem més o menys sentit de l’humor. Compartir la nostra pràctica amb amics i familiars, tot plegat pren part d’humor a la vida com a persones. Riure per vèncer les pròpies ports és atrevir-se amb voluntat a fer-ho sovint. Podem escoltar a les persones rient sense imitar, sols saber-ne el motiu. Generar alegria i salut per dins i per els que ens envolten. Em pregunto si estàs content perquè l’alegria és infinita. Avui, m’he trobat una senyora de 95 anys envoltada de gent que l’estimen. M’imagino l’alegria que han tingut aquestes persones. Li parlaven del passat, el present i el futur. Estic convençut que no es fan tants anys si no es gaudeix de la vida, si no es mira del costat bonic. La senyora els ha dit que quan veu una bicicleta, recorda els vells temps. Se n’havia fet un tip de pedalar amunt i avall per plaer i feina. La il·lusió li aporta a la vida, que li falten 5 anys per complir un segle. Li esclata el riure en pensar que riu com una xiqueta. Hi ha penes que maten, però aquesta alegria la supera. Perquè sap que té l’alegria d’estar amb amics i familiars. És fàcil, la veritat. De l’alegria de riure, és tan simple que tot sovint la passem per alt i no valorem el regal que és fer anys. No valorem el regal que és fer anys sent conscient que mai tornarem a ser tan joves com avui i qui sap si tan feliços.