El boicot a Albert Soler

Perquè quedi clar, Albert Soler no necessita cap defensa. No necessita ni un «tots som l’Albert» ni declaracions a les xarxes que denigren l’intent de boicot de la presentació del seu darrer llibre. I si no ho necessita no és tant perquè estiguem parlant d’un veritable punisher de l’opinió i la crònica (en molts dels seus articles un fins i tot sembla sentir l’hòstia), sinó pel nivell dels seus boicotejadors.

Dimecres passat el periodista d’aquest diari Albert Soler començava la ronda de presentacions del seu nou llibre, Un botifler en la Villa y Corte, per cert, llibre molt recomanable i necessari en els temps que corren. Ho feia a la llibreria Bernat de Barcelona quan un grup d’energúmens va intentar boicotejar la xerrada amb crits, amenaces i insults. Calia veure’ls: creguts, altius i, per l’aspecte, semblaven més aviat nens pijos que antisistemes de l’underground català.

Es tractava d’uns exaltats que es van presentar per increpar l’autor per un article publicat alhora per Diari de Girona i El Periódico titulat «La colonoscòpia obre els ulls de Pablo Hasél». Encara que podrien haver fet cua a la porta molts d’altres a qui en els seus articles el periodista sol criticar, començant pel llacisme, algun parent de Matamala o de Borràs, els partidaris de Hasél van aconseguir superar la resta.

Soler estava flanquejat per dos grans periodistes, com són Ramón de España (Crónica Global) i Víctor Amela (La Vanguardia) quan el grup es va fer present. Qui l’encapçalava era un jove gran com un armari que, malgrat la seva mida, es va quedar en el paper de bocamoll cridant des del fons. Si un veu el vídeo pujat a les xarxes per Xavier Rius (e-notícies), que es trobava entre el públic, pot notar com el jove no va ser capaç de passar la primera filera de cadires i era detingut per dues jubilades força grans.

Al veure el vídeo dijous al matí el primer que vaig pensar no va ser en la seguretat de Soler, perquè de bocamolls n’és ple. Vaig pensar en com n’eren de patètics aquests joves que al crit de visca la llibertat d’expressió recorren les llibreries boicotejant presentacions: el seu mateix oxímoron. Vaig pensar també que els partidaris de Hasél, com a gran part de l’independentisme que Soler bombardeja, estan orfes de pensadors. I molt.

Quan la crítica passa pel boicot, per dir botifler a algú i repartir carnets de bon català a qui es comporti, malament anem.

Subscriu-te per seguir llegint