Solàrium

Els primers dies d’aquest any ens han portat la trista notícia de la mort de l’advocat Joan Casadevall i Canals, persona de qui he gaudit de la seva amistat i una conversa insuperable dotada d’una fina ironia que fins i tot agraïen aquells amb qui s’havia de confrontar dialècticament. En el moment de testimoniar el condol a la seva dona Carme i les seves filles vaig coincidir amb l’advocat Joan Terrades i amb l’empresària turística Carme Hospital, presidenta de la fundació que porta el nom del seu marit, el recordat Jordi Comas. En aquell moment una paraula em va venir al cap: Solàrium, els sopars-conferència-col·loqui que, amb aquest nom, durant una dècada, organitzava tots els divendres d’estiu el Club Liberal de Girona al saló Niebla de l’Hotel Aromar de Platja d’Aro i que es van convertir aquells anys en un dels grans esdeveniments estiuencs que transcendia les comarques gironines.

L’èxit va sorprendre els mateixos impulsors que no eren altres que el triplet Terrades-Comas-Casadevall, amb altres amics de Girona, Lloret, Palafrugell, Platja d’Aro o estiuejants barcelonins de la zona que es varen convertir en fixes en aquest fòrum. El fet que jo mateix escrivís un article commemoratiu del cinquè aniversari del Solàrium el 1988 m’ha pogut refrescar la manera en què es va posar en marxa. Ells tres havien coincidit en Centristes de Catalunya, filial catalana de la desapareguda i governamental durant la transició Unión de Centro Democrático, després de la seva catàstrofe electoral de 1982. Hi havia un corrent del pensament liberal que havia impulsat la creació dels Clubs Liberals, al marge de qualsevol operació partidista. A Girona en aquests clubs s’hi trobaven independents, excentristes i gent de Convergència o Esquerra. L’operació reformista amb el pacte dels liberals de Garrigues Walker i Convergència amb en Miquel Roca de candidat a president del govern va anar acostant a tot aquest món cap a Convergència.

Al caure la tarda del 20 de juny de 1983 jo era al diari treballant en el suplement esportiu dels dimarts (en aquells temps els dilluns els diaris no es publicaven), quan em va trucar en Jordi Comas per si podia anar a sopar amb ell, en Joan Terrades i en Jan Casadevall a l’Hotel Aromar de Platja d’Aro, propietat de la família Comas-Hospital. Vaig arribar quan ja enfilaven les postres però evidentment vaig sopar igualment. El més impressionant és que en Jordi havia fet posar una sola taula amb nosaltres quatre al bell mig del saló Niebla, acabat uns dies abans, on penjaven algunes de les peces de grans dimensions d’aquest recordat artista molt vinculat a Platja d’Aro per les seves macropintures. A les postres m’explicaren la seva idea entre el fum d’havà i un bon whisky de Malta. En Joan Terrades en seria el president, en Jordi Comas l’organitzador, com no podia ser d’altra manera, i en Jan Casadevall en feia el disseny estratègic i ideològic.

Es tractava d’atendre el fet que les idees exposades al sol, que és el factor més característic de l’estiu, temps de vacances, de bonhomia i, per tant, de fugir de la tensió de la feina, etc. porten a poder desenvolupar el contrast de les idees i opinions de manera que no hi siguin presents ni la intolerància sinó al contrari, la convivència i el diàleg. Em varen convidar a aquell sopar per raons d’amistat, complicitat en la idea liberal i que portant la secció política del diari els podria ajudar a contactar amb alguns convidats, com així va succeir. Es tractava de convocar a uns assistents plurals ideològicament, també sense restriccions respecte al pensament dels convidats, sopar, una xerrada de la personalitat i un col·loqui lliure i sense restriccions. Obert als mitjans informatius, clau de l’èxit de la seva difusió. Res tancat, tot obert i al sol, com en un solàrium, encara que fos un sopar.

Els que ho recorden poden constatar l’èxit de la iniciativa. Ferrer Salat, Josep Maria Figueres, Antonio Garrigues Walker, Pasqual Maragall, Eduard Punset, Trias Fargas, Joan Gaspart, Gaston Thorn, Pinto Balsemao, Joaquim Nadal, Josep Arnau, Ramón Pi, José María Calviño, Joaquín Ruiz Giménez o Miquel Roca, que era qui més omplia, estaven en la relació de primers protagonistes. Algun cop s’aprofitava que es coneixia que alguna patum era de vacances a la Costa Brava per muntar un Solàrium sobre la marxa però a vegades s’anava a buscar amb molt de temps al personatge. En Joan Terrades introduïa al convidat i moderava el col·loqui, on no faltava mai la intervenció gairebé rapsòdica del barber i propietari palafrugellenc Josep Serra i Conchs. El Solàrium era un oasi de diàleg dins de la crispació habitual. Va fer el seu servei i n’han pogut estar orgullosos.

Subscriu-te per seguir llegint