Quan arriba gener, un cop passades les festes de Cap d’Any i Reis, als que som grans, ens recorda que, a tots els mitjans d’informació, i fins i tot als tebeos, es parlava de «la cuesta de enero» –dit en castellà, que llavors era l’únic idioma autoritzat, no hi havia ni vint-i-cincs per cent. I el mes de febrer era el temps de les rebaixes. Avui, de la primera, en diguem crisi; i pel que fa a les segones, algunes ja comencen en vigílies de Reis

Una altra qüestió, que també sol donar-se per aquests dates, són les manifestacions –algunes acompanyades de vagues–, i enguany no n’és pas una excepció.

Totes mereixen el nostre interès, però n’hi ha dues que mereixen més atenció –sense menystenir les altres– són la dels metges i infermeres, i la de l’ensenyament. Una perquè són bàsics, per a la nostra salut; i l’altra, els professors, de cara als nostres infants i joves.

Pensem que tant els uns com els altres, tenen les seves raons i mereixen tot el nostre recolzament. Qualsevol societat, per tal que funcioni, requereix tenir molt ben atesa la Sanitat, i protegit l’Ensenyament; en són dos pilars fonamentals.

És el nostre parer!