Els populars hauran de pedalar

Les darreres enquestes donen un lleuger avantatge al PP que amb un pacte amb Vox podria formar govern si les eleccions generals fossin ara mateix. Però manquen deu mesos i pot passar de tot i més quan abans de l’estiu es viuran unes locals i autonòmiques.

Núñez Feijóo se les prometia molt felices quan aterrà a Madrid, però el seu lideratge no ha superat el de Pablo Casado i la ultradreta continua gaudint d’un suport ciutadà que només podria frenar un perfil com el de la presidenta de la Comunitat de Madrid. Els propers mesos seran frenètics i la situació pot variar significativament en un futur immediat.

Un factor que pot perjudicar clarament el PP s’ha enflairat aquest proppassat cap de setmana en la manifestació de Madrid. Cayetana Álvarez de Toledo hi assistí al costat d’Inés Arrimadas i els nous líders de Ciutadans. L’opció liberal tothom la donava per morta i més quan molts dels seus dirigents s’han passat a les files populars. Però si al maig la formació taronja aguanta mínimament, a les eleccions generals Arrimadas pot ser cap de llista de Barcelona i Cayetana per Madrid. Avui aquesta possibilitat sembla llunyana, però Arrimadas pot conservar un escó per Barcelona i Álvarez de Toledo podria sumar-ne un parell o tres per Madrid. Aquests vots frenarien del tot les possibilitats de Feijóo d’arribar a La Moncloa.

El PP continua amb greus problemes a Euskadi i Catalunya. Ambdós territoris presenten encefalograma pla per als conservadors. A cap de les dues comunitats pinten res, malgrat que Feijóo ha reincorporat Borja Semper, la qual cosa pot ser una anhelada d’aire fresc per uns dirigents bascos que només saben parlar de terrorisme.

A Catalunya avui el PP és inexistent. Té una representació mínima al Parlament i territorialment ha perdut la implantació. A les comarques de Girona només gaudeixen de tres regidors en total, repartits a Roses, Calonge i Puigcerdà. A Girona Concepció Veray restà fora del consistori i ni a Olot i ni a Figueres assoliren presència, malgrat que la capital de l’Alt Empordà el PP era un referent per a molts militars en actiu i retirats que resideixen a la ciutat.

Ara a Girona no han tingut més remei que recuperar Jaume Veray. No tenen cares noves i la família Veray sempre està disponible per treure les castanyes del foc a les verdes i les madures. Possiblement amb les dificultats que pateixen Ciutadans, ara podran sumar algun vot més... però Vox a casa nostra –amb exregidors populars a les seves files– li poden aigualir la festa.

A Barcelona no han tingut més opció que atorgà el cap de cartell a un funcionari del partit com Daniel Sirera que fins ara feia de cap de gabinet del candidat del PP a la Comunitat de València. L’atrevida Sánchez Camacho l’apartà de la primera línia política, però el premià amb una canongia al Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) on hi pernoctà una bona colla d’anys.

Sirera no té res a dir a la ciutat de Barcelona. En porta molts anys fora i la seva campanya no ofereix massa dubtes. Serà ridícula davant els seus dèficits de coneixement sobre les mancances dels barris de la capital catalana. De moment, només s’ha atrevit a dir que Puigdemont serà el cap de campanya de Xavier Trias. Aquest és un discurs que els ciutadans ja han superat. En el fons els independentistes i els conservadors es retroalimenten per tal de continuar surant en el mapa polític. L’exalcalde Trias mereix una mica més de respecte i més quan ja ha dit que prescindeix totalment de les sigles de Junts perquè el perjudiquen molt més que no pas el beneficien.

En definitiva aquestes només són unes petites pinzellades on es veu clarament que Feijóo haurà de pedalar de valent si de debò vol guanyar les eleccions generals. No pot parlar d’economia i ha de centrar-se en Bildu, ETA, ERC i Puigdemont. Només té aquestes armes per a intentar desbancar un Pedro Sánchez que acaba de cloure una cimera amb Macron a Barcelona on l’independentisme ha tornat a fer el ridícul.

Subscriu-te per seguir llegint