Quiosc Diari de Girona

Diari de Girona

Carlos Arbó

Nostalgia del passat

La lectura de La neblina del ayer (2005) del cubà Leonardo Padura permet cavil·lacions sobre la nostàlgia del «temps passat, sempre envejat», com diu l’adagi.

És la cinquena novel·la de la sèrie protagonitzada per Mario Conde, un detectiu de la policia, retirat fa més de deu anys i que sobreviu gràcies a la compravenda de llibres de segona mà.

Un dia troba en una biblioteca, propietat de dos germans empobrits, un receptari de cuina que guarda entre les seves pàgines el full d’una revista del maig de 1960 que anuncia l’adéu d’una cantant de boleros. A partir de la troballa, l’expolicia es dedicarà obsessivament a esbrinar la vida i miracles d’una tal Violeta del Rio. Precisament, el títol de la novel·la és un vers del bolero Vete de mí que cantava la misteriosa dama desapareguda. Més endavant, també s’interessarà per buscar els culpables de l’assassinat d’un dels propietaris de la biblioteca, un antic revolucionari.

La trama es situa a la Cuba del 2003, destrossada per una profunda crisi econòmica i política, però al llarg de la narració el lector també es submergirà en les nits havaneres de l’època de la dictadura de Batista (1952-1959) i dels anys posteriors a la revolució de Fidel Castro.

Aquesta incursió serveix per explicar com, amb el pas del temps, l’entusiasme revolucionari es convertia en desencant dins d’una boirina de misèria d’un poble sotmès a l’embarg dels Estats Units i a la corrupció d’una burocràcia escleròtica.

Una conversa entre l’expolicia i un amic confirma la decepció que traginen: «Nos hicieron creer que todos éramos iguales y que el mundo iba a ser mejor». I l’altre li contesta: «Pues los estafaron, te lo juro. En todas partes hay unos que son menos iguales que los otros y el mundo va de mal en peor».

De fet, Mario Conde és un home desil·lusionat que compara el present miserable amb un passat ple a vessar de carències, però prenyat d’il·lusions en la lluita per un món més just.

Ara bé, el personatge no només denuncia la realitat d’una illa devastada per la pobresa i la decadència, sinó que també llança un missatge d’esperança d’un canvi que es fonamenti en els ideals de llibertat, igualtat i solidaritat.

En resum, és un llibre que cal llegir a petites dosis, paladejar-ne les paraules malgrat l’enfarfec del seu exagerat cultisme i endinsar-se en l’ambient opressiu de l’Havana d’abans i d’ara. En els temps que corren, és un estímul per als que van viure un període de la seva vida sota la dictadura franquista i es van desencantar amb una transició pactada, quan era necessària una ruptura amb el passat. Segur que entendran la nostàlgia de Mario Conde i es posaran en guàrdia per combatre a aquells que voldrien retornar a un temps de silenci.

Compartir l'article

stats