Quina pot ser la millor manera d’introduir la gran obra del Rèquiem de Mozart, dirigida pel gran Jordi Savall, que realitzant una dansa nefasta amb un humor pèssim de baix nivell intel·lectual? Què millor que fer balls burlant-se de la seriositat pesant del que és la música d’una missa fúnebre?

La frikada que es va fer el diumenge 22 de gener a l’Auditori de Girona és digna de ser nominada com un dels espectacles més nefastos de la història de l’Auditori. La performance, protagonitzada per una persona que estava més propera a la tercera edat que a la primavera de la vida, intentava provocar el riure d’un públic que havia vingut a escoltar el dramatisme de Mozart. Però resulta ser que la millor manera de presentar el concert i la programació de l’auditori és fent una vergonyosa actuació intentant, repeteixo, intentant, fer humor d’un concert que anava de perfecció musical, remarcant, en castellà i amb to burlesc, els cabells blancs del públic i dient, també, que érem uns espectadors «muy sosos». De pèls blancs no en tinc cap ni un, però no per això acceptaré que s’insulti d’aquesta manera els gairebé quaranta euros que em va costar l’entrada. En resum: nefast!