Quiosc Diari de Girona

Diari de Girona

Albert Soler

El perreig com a bella art

Els adolescents perregen i a alguns adults no els agrada, deuen ser animalistes als qui ofèn que es relacioni un ball sensual amb els quissos, que potser sí que deixen la ciutat feta un fàstic, però mai se’ls ha vist ballar, per tant, un respecte. És l’únic motiu d’escàndol que aconsegueixo entendre, ja que, segons he pogut observar, els nanos que perregen ni tan sols arriben a tocar-se. Vull dir amb això que era molt més porc jo quan, en la meva llunyana joventut, aprofitava els lents de la discoteca per a arrambar-me tant com podia a la infortunada noia que havia accedit a ballar amb mi, fins que la pobra no tenia cap dubte que jo no portava pistola sinó que m’alegrava molt d’estar-la abraçant enmig de la pista. I igual que jo, la resta de l’alegre tropa, ningú pensi que un servidor estava afectat de més escalfor que els altres, tots anàvem a la discoteca vespertina esperant els lents. Que en va arribar a fer, de bé, Francis Cabrel i el seu «La quiero a morir»! Quant li dec a Sandro Giacobbe pel seu «Jardín prohibido»!

D’alguna manera han de dur a terme els nostres fills els seus intents d’aparellament discotequer, ja que els hem furtat els pedagògics lents. O algú es pensa que els adolescents van a ballar perquè porten el ritme en la sang? D’això res, hi van per a iniciar-se en els secrets de les relacions humanes. Cert és que els lents de la meva enyorada adolescència permetien murmurar a cau d’orella de la parella de ball paraules més o menys grolleres i afortunades, mentre que amb el perreig aquestes paraules poden dirigir-se només a les natges de la partenaire, les quals solen ser menys receptives -tot i que força més semovents- que les orelles. És igual, el que importa en el ball són els fets, no les paraules.

No recordo ningú escandalitzar-se quan en les discoteques els joves es besaven a rosca i es fotien mà, fins i tot algunes disposaven de sala de cinema perquè fos utilitzada com a «cambra fosca» després de la sessió de lents, si - Francis Cabrel mitjançant- aquesta havia estat fructífera. Serà que els adults d’ahir eren més liberals que els d’avui. Els joves, en canvi, eren igual, sempre han estat igual, l’única cosa que volen és candela. Això, i que els inquisidors dels adults els deixin tranquils.

Compartir l'article

stats