Girona encara les municipals amb voluntat de canvi (i II)

Dèiem, avui fa vuit dies, que el no-projecte de l’alcaldessa Marta Madrenas i el seu equip, integrat per JxCat i ERC, més la deixadesa en què es troba la Girona, dominada pel caos circulatori, l’abús de poder de bicicletes i de patinets elèctrics, la brutícia, així com l’enderrocament total de l’administració municipal amb el seu cost paral·lel per als contribuents, ens diuen que la ciutat encara les municipals del 28 de maig amb voluntat de canvi. La no continuïtat de la formidable obra de govern que lideraren els socialistes en el passat, la seva desconstrucció sistemàtica i el no res aportat per juntaires i republicans, més la seva supèrbia i les excuses de mal pagador quan se’ls sorprèn in fraganti, aconsellen un canvi tranquil que entenem només pot assegurar Sívia Paneque i el PSC. Seguim avui amb la resta de protagonistes anunciats pel Diari de Girona.

L’alcaldessa Madrenas ha mal deixat el comandament de JxCat en mans de Gemma Geis després d’una mena d’amenaça de retorn a la draconiana tragèdia d’Albert Ballesta. Sigui per voluntat pròpia o en execució d’ordres arribades des de Waterloo, Madrenas va avalar l’antiga degana del COAC, Assumpció Puig, com a substituta seva al front de la candidatura dels independentistes que diuen no a tot i res no fan. Una vegada avalada per l’assemblea local i quan ja esmerçava temps i forces per a situar-se en la política local, Puig va ser víctima, la segona, de l’assetjament i enderroc habitual dels juntaires. Forma part del seu tarannà. Puig va tenir l’elegància que mai no tingueren ni tindran els que contra ella giraren els seus canons: anar-se’n sense fer soroll. Gemma Geis, expulsada del Govern de Catalunya pels camarades de la imputada Laura Borràs, que van anar a sang i fetge contra la permanència de JxCat a l’executiu del president Pere Aragonès, ha optat pel premi de consolació: encapçalar la candidatura de Girona.

Geis té la virtut de tenir la UdG al cap, però la imperfecció de no tenir-hi Girona. Va dir no a Carles Puigdemont quan aquest li oferí anar a la seva candidatura municipal l’any 2011, però ara pretén fer-nos creure que l’interessa l’esdevenir de Girona. Si l’herència de Madrenas és un llast molt pesat, la no adaptació de Geis a la política municipalista acaba de ser-nos manifestada: «Estic física i mentalment com un moto per guanyar les eleccions». Com pot Geis dir un disbarat com aquest? Vull dir metamorfosar-se en una moto, tota una doctora en Dret? Va bé... Per rebre menys vots i obtenir menys regidors que Madrenas. Per alguna cosa, segons la crònica publicada per Diari de Girona en la seva edició del passat 14 d’aquest mateix mes relativa a la seva presentació en la societat limitada que és JxCat, la presidenta de la vegueria de Girona, Maria Àngels Planas, l’escudera més eficient de Madrenas, no va parlar de Girona, sinó que ho feu del conjunt de la seva demarcació electoral. Qualsevol s’hi posa en aquest batibull. Corol·lari: Candidatura no guanyadora, candidatura perdedora. Geis hauria d’haver estat més racional en la seva decisió. Pot quedar tercera en la classificació final.

Míriam Pujola, l’última de Filipines en el trencat grup municipal de Ciutadans, es disposa a encapçalar la candidatura dels cridats a desaparèixer del mapa polític espanyol. Una gesta que ni els seguidors de l’Alcoià gosarien fer. Ras i curt: Hi va amb bitllet de tornada. I el PP ho intenta de nou després d’uns anys sense representació al consistori de Girona. Ho fa en la persona d’en Jaume Veray. Les enquestes diuen que els populars es troben a l’alça i les anàlisis fetes per Carlos Castro o per Narciso Michavila ho corroboren. Girona és plaça enormement difícil pel PP, però en Veray és un molt bon candidat. Coneix la ciutat, sap de la seva administració, és un bon gestor i endemés no dona figues per llanternes. Si els vents li són favorables, es pot menjar el tros del pastís que es va emportar Ciutadans l’any 2019, sumar-ne un altre i fer-ho amb certa confortabilitat. Entenem, per tant, que el PP tornarà de nou a l’ajuntament de Girona, però si es presenta Vox pot fer-lo entrebancar en la seva cursa. Del partit que abandera Santiago Abascal res no se’n sap pel que fa a Girona. Que hi té vots, és cert, i em remeto als resultats electorals autonòmics i generals, però insuficients per treure regidors. Tampoc sabem de cap professional gironí –aquest és el perfil que busquen– que es vulgui complicar la vida anant a unes eleccions locals sota aquest nom. Aquest és, avui per avui, el seu gran problema. Precisen cobrir les quatre capitals provincials catalanes, però que Girona s’hi trobi en el llistat és cosa complexa.

A l’espai ex-convergent pròpiament dit, el que vol assumir plenament el llegat de l’antiga i desapareguda Convergència Democràtica de Catalunya, el seu seny i la seva voluntat de servei al país, s’hi troben Girona x Girona, una formació política netament gironina que encapçala l’advocat Quim Oliva i Ara Girona, coalició integrada pel PDeCAT, PNC i Centrem, capitanejada pel també advocat Carles Ribas. Ambdós amb llarga militància a CDC i amb experiència a l’Ajuntament de Girona. L’autèntic ADN convergent es presenta dividit, qüestió aquesta no menor. El divide et vinces, atribuït a Juli Cèsar, i el divide ut regnes, assignat a Napoleó Bonaparte, és un error gravíssim en aquesta partida. Farien bé en compartir un única llista. Si Oliva baixa del seu sis-cents en benefici de l’entesa, i en Ribas fa el mateix i deixa de fer de Ribas, condició primera, podrien obtenir representació a l’Ajuntament pouant vots a JxCat. Seguint les regles electorals vigents, mentre que la suma multiplica, la divisió resta, i el senyor Victor D’Hondt no està per bromes. C’est tout!, per ara, clar.

Subscriu-te per seguir llegint