Un dia feliç

Divendres passat vaig fer la defensa de la tesi doctoral. Un dia de felicitat, un dia que recordaré d’aquí a la resta de la vida. Potser el lector fidel entén ara una mica més perquè he estat una bona colla de setmanes publicant elements del que han estat les troballes de la meva investigació. No pretenc ara explicar una tesi en unes poques ratlles. Només dir que ha versat sobre relacions internacionals, un assumpte que m’ha ocupat professionalment i m’ha desvetllat la curiositat des dels trenta anys, aproximadament. El tema de la tesi versa sobre com la política exterior impacta en la conformació de les identitats polítiques a Espanya en l’actual període democràtic. A grans trets defensa que va existir un primer període de consens passiu en què l’oposició donava suport als grans temes de política exterior del govern de torn i una segona etapa que va començar l’any 2003 en què la política exterior ha passat a formar part de la identitat rellevant dels partits polítics fins al punt de decantar vots. Va passar en les eleccions generals de 2004 i va passar en les eleccions generals de 2015. El suport a la invasió d’Iraq per part del Govern Aznar va fer sortir la política exterior dels salons del poder i dels murs del Parlament per convertir-se en assumpte que va mobilitzar una part ingent de l’opinió pública en mobilitzacions ciutadanes.

M’havien explicat que la defensa d’una tesi era cosa que es vivia en sentiments igualats entre el nerviosisme i l’emoció. Així va ser. I més quan un escriu la tesi a les portes de la maduresa, amb més elements de vivència i observació participant, però que ha de saber enquadrar en les categories de la doctrina i de la metodologia acadèmica.

El meu director de tesi, Ferran Sáez Mateu, un filòsof humanista amb un coneixement enciclopèdic, em va posar sobre avís que després d’anys d’investigació, hom es juga la nota final en la capacitat de donar la rèplica a les observacions i preguntes del tribunal. Vaig tenir un tribunal de qualitat i exigent alhora: Dra. Carmen Calvo, professora titular de dret constitucional a la Universitat de Còrdoba i exvicepresidenta del Govern espanyol, Dr. Jose Luis Azeredo Lopes, professor de dret internacional públic a la Universitat Catòlica Portuguesa i exministre de Defensa de Portugal i el Dr. Josep Maria Carbonell, professor emèrit de la Universitat Ramon Llull i exdegà de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals.

Donar la rèplica a les intervencions del tribunal vol dir tenir cap i papers apunt perquè les preguntes poden sortir per qualsevol costat. Desenvolupar la disputa entre Castiella i Carrero Blanco al Consell de Ministres de Francos sobre la política colonial va ser un goig que, mirat amb una mica de perspectiva, només el pot tenir qui ha estat anys llegint i escrivint sobre temes tan peculiars. Entrar en l’entrada d’Espanya a l’OTAN amb l’impuls decidit del president Leopoldo Calvo Sotelo i preguntar-se perquè Adolfo Suárez es va negar durant la seva presidència a impulsar l’entrada a l’OTAN i en canvi va cultivar la relació amb el moviment de països no alineats i va mantenir el patró franquista de «la tradicional relació amb els països àrabs» mentre no va afrontar el reconeixement d’Israel com a Estat. Després, al professor Azeredo Lopes li va semblar del tot original el fet que la diplomàcia espanyola hagués pressionat fins aconseguir que una resolució del Consell de Seguretat de Nacions Unides atorgués l’autoria dels atemptats de l’11 de març de 2004 a Madrid a ETA. Vaig aprofitar per recordar que el diplomàtic que es va oposar més a atribuir l’autoria sense proves concloents va ser l’ambaixador de la Federació Russa, Serguei Lavrov, que amb els anys es va convertir en ministre d’afers exterior del seu país. Vaig aprofitar per dir que el nou ambaixador d’Espanya davant les Nacions Unides en el primer mandat del president Zapatero, Juan Antonio Yáñez-Barnuevo, va utilitzar el reglament del Consell per presentar una correcció d’errors i esborrar la referència errònia a ETA. El professor Azeredo Lopes em va dir que així ho havia llegit a la tesi, però que va comprovar que a la pàgina web de Nacions Unides encara figura el text original. Azeredo Lopes trobava un motiu d’escàndol aquesta atribució que mai s’ha fet amb cap altre atemptat terrorista sense les proves concloents. I així vam anar fent i desfent fins a les tres hores.

El compliment de les normes del procés de lectura d’una tesi imposen que el doctorant no pugui tenir relació amb el tribunal des que és nomenat perquè no es produeixi cap tipus d’influència o biaix. Després, el doctorand convida el tribunal i el director de tesi a dinar o sopar. En aquest cas va ser un memorable sopar en el que ens vam explicar coses i es van creuar les ments, les idees i els coneixements d’unes personalitats ben diferents. Carmen Calvo va defensar amb fonament que a partir dels 50 anys comença una nova etapa apassionant de la vida un cop les criatures ja han crescut, hom potser fins i tot ha pogut pagar la hipoteca i l’orientació professional ha quallat. Em fa donar un missatge ple de renovat optimisme per començar l’any en el que faré els 50 anys, si tot va bé.

Després vam parlar de ranxeres, de filosofia, orientació sexual, política internacional, gestió de la pandèmia....i sobretot, de les ganes de viure i de valorar tot el que ens dona la vida. Vaig conèixer els membres del tribunal i el director de tesi en unes dimensions que mai havíem tret en les nostres converses en l’acadèmia i el pas dels dies formals.

Em va fer una especial joia que els meus pares, d’edat avançada, poguessin viure des de la primera fila la defensa de la tesi. Al costat de tants amics que van ser molt amables i van venir a escoltar quelcom que ens apassionava al tribunal i a mi però que potser els hi era aliè i llunyà a molts d’ells. Em van dir, no sé si per cortesia, que havien après i ho havien trobat interessant. La meva mare, dona forta, es va emocionar una mica i es va acostar per fer-me dos petons sentits i dir-me que em volia comprar un vestit de mudar. És fantàstic arribar als 50 anys amb una mare que et vol comprar un vestit de mudar per celebrar la vida. Idees, estudi i emocions contingudes. Un dia clar.

Subscriu-te per seguir llegint