«L’important és el com», solen dir Xavi Hernández i Joan Laporta quan tenen oportunitat, és a dir, gairebé totes les setmanes. És fonamental guanyar, és clar, però també jugar bé, mostrar al món l’intransferible ADN que Pep Guardiola va implantar amb èxit i ara intenta recuperar Xavi. Ho sentim després de guanyar la Supercopa contra el Reial Madrid, quan, ple d’orgull per la contundència del resultat i el futbol desplegat (el millor des que va arribar a la banqueta), Xavi va dir que es quedava amb el com abans que amb el títol.
El cas és que des de llavors no hi ha hagut motius per a treure pit. El Barça guanya per la mínima amb un futbol vulgar, carrincló i avorrit. Massa toc horitzontal, poca arribada i algun badall en la graderia. Considero que ens estem confonent. És un error relacionar la possessió de la pilota, la pura estadística, amb jugar bé. L’objectiu últim del futbol és crear ocasions, marcar més gols que el rival i, per tant, guanyar. Així de simple. I per a això cal encarar el rival, dotar el joc de velocitat, dríbbling, canvi de ritme i gol, sobretot molt de gol, que per a això paga l’espectador. El toc pel toc és, simplement, filosofia mal aplicada. I això, Xavi ho sap més bé que ningú.
En el futbol actual hi ha una realitat preocupant. S’està coartant la llibertat als jugadors hàbils i diferents, abans eren imprescindibles, ara, sospitosos. Prima la defensa, la porteria a zero, la seguretat, els mitjans de cama forta o el davanter esforçat que exerceix de primer defensa. Les víctimes, clar, són ells, els futbolistes diferents, aquells que t’aixequen del seient.
Recuperar l’espectacle
Ho tinc clar: més jugadors com Ouosmane Dembélé, Rodrygo o Joao Félix és el que necessitem. I també entrenadors valents en el camp i no a les sales de premsa. O àrbitres que permetin que el futbol espanyol recuperi el ritme, sense tantes aturades per culpa d’un VAR mal utilitzat, que això sembla una partida d’escacs en lloc d’un esport dinàmic i apassionant. Cal recuperar l’espectacle. Aplaudim el joc de la Reial Societat o el Betis i censurem l’estil carrincló en el qual la pissarra mana per sobre de la creativitat. Que no es carreguin aquest meravellós esport anomenat futbol.
