Enfront d’una gran prova de valor

El passat dissabte, 21 de gener, al programa Col·lapse, de TV3, vàrem poder seguir, atentament, l’entrevista que el seu presentador va fer a Juan Carlos Unzué, al qual des de fa més o menys dos anys l’hi varen diagnosticar la punyent malaltia de l’ELA, que fins aquest moment no té cap mena de solució; tractant-se d’un mal progressiu que va afectant el sistema nerviós, produint la pèrdua del control muscular, fins a­nul·­lar-lo del tot. No cal comentar els símptomes, perquè tan sols descriure’ls produeix una sensació tan forta, que deixa perplex tan sols pronunciar-ne el nom.

El que m’ha portat a fer aquest escrit és la mostra de valentia i de fortalesa interior que va mostrar l’Unzué en tot moment, responent a les preguntes –algunes d’elles excessivament fortes– assegut a la ja inseparable cadira de rodes; afrontant-les amb una gran energia i dignitat, que feien posar la pell de gallina.

Entre pregunta i pregunta, aprofitava per reivindicar, més que la seva pròpia situació actual, la dels companys i companyes que pateixen la mateixa malaltia, tot lamentant que estigui poc regulada i mancada dels necessaris ajuts.

Atenent la seva petició, que recolzem plenament, ens afegim a la seva demanda d’ajuts i d’investigació envers els afectats com ell, per a la cruent malaltia que, a part del propi mal, requereix una gran despesa pel que fa als medicaments i les atencions necessàries.

Molt d’ànim a totes i tots els que la pateixen.