Quina enveja fan els pobres

Els pobres viuen sense preocupacions, en fan prou d’enxampar alguna cosa per a menjar, ho sap bé la baronessa Thyssen, que una vegada va veure un pobre per televisió, va ser el dia que el criat no va canviar a temps de canal, i mira que li té dit que premi el botó quan surti en pantalla un necessitat. No és que li facin fàstic, bé, una mica sí, però el que més li provoquen és enveja, quina vida es tiren, a la que aconsegueixen menjar ja poden jaure tot el dia a la fresca, o almenys fins que l’estómac torni a donar senyals de vida. En canvi, la Tita, havent dinat ha de comprovar que les seves accions continuïn pujant, que les propietats llueixin boniques i que la col·lecció de pintures augmenti de preu. I renovar el guarda-roba, comprar sabates, decidir a quins esdeveniments anar i estirar-se una miqueta més la pell, que sembla que aquí s’ha format un doblec. Qui fos pobre, es lamenta la baronessa entre copa i copa de xampany francès, dit petit alçat.

Un pobre només pensa a menjar, per això fan panxa els negrets de l’Àfrica. Els pobres, gràcies a la calor humana que desprèn compartir llit amb l’àvia, el nebot i un gos petaner que s’hi ha entaforat, no gasten en calefacció, que haurien vostès de veure la factura que li arriba a la Tita, que ha d’escalfar almenys quinze habitacions, cinc banys i la piscina, perquè per postres els rics no es banyen en aigua freda, els pobres sí, així es conserven més i millor sense necessitat d’operacions estètiques. Ser ric és un continu desassossec.

No sempre els pobres aconsegueixen menjar, no són ni capaços de complir la seva única obligació. Però fins i tot en això són afortunats, perquè si persisteixen en el dejuni acaben morint, cosa que els deslliura per sempre de tota preocupació. Tita no entén que hi hagi qui planyi els pobres i no els rics. Un dia va estar durant hores decidint si penjar en una dels seus centenars de parets un Gauguin o un Monet, un drama. Un pobre, en canvi, calaria foc al Gauguin per a escalfar-se i es menjaria el Monet. Assumpte tancat, zero preocupacions.

A més a més, qui és pobre és perquè vol, per a fer fortuna només cal casar-se amb l’hereu d’una indústria alemanya, tant li fa que els orígens de la fortuna familiar siguin tèrbols. O més aviat caquis.

Subscriu-te per seguir llegint