Els pits femenins

Crec que és innegable el poderós atractiu que han constituït i constitueixen els pits femenins al llarg de la Història. Escultura, pintura, cinema, moda, llibres i pornografia ho mostren cada dia. Des de les platges fins als consultoris de cirurgia estètica, els pits de les dones són un actor central que mou sentiments, passions i també cal dir-ho: molts diners.

En català tenim multitud de sinònims per designar els pits femenins: tetes, davantera, mamelles, pitram i molts altres termes menys respectuosos però no menys descriptius. Però encara avui, esmentar els pits femenins genera una certa incomoditat o es considera un inconvenient social i fins i tot en determinats sectors un tabú. Sembla doncs que per motius socio-culturals existeixen una sèrie de traves a l’hora de tractar de manera natural i espontània aquest tema, possiblement per la seva connotació sexual.

Si l’atractiu i la centralitat dels pits femenins en les nostres societats és universal i innegable, el que no sabem és el perquè d’aquest sortilegi totalment en les mans de l’instint. Sabem que ens atrauen, sabem de les passions que suscita, però no sabem el perquè d’aquest inevitable atractiu, en el ben entès de que crec que les mateixes dones tampoc ho saben.

Un fenomen no menys sorprenent és el que estem presenciant als espectacles, la moda, l’anomenada premsa del cor i les platges: l’exhibició i admiració de les natges de la dona està substituint a la dels pits. Darrerament hi ha científics i pensadors que han proposats una sèrie d’hipòtesis explicatives de tot plegat. Van des de la teoria que uns pits atractius són una garantia de descendència ben alimentada a la teoria que preconitza que a l’adoptar els humans la posició erecta, els pits femenins van substituir l’atracció de les natges, que encara són elements eròtics inqüestionables. No falten explicacions basades en l’endocrinologia vinculada al comportament eròtic (d’homes i dones), en l’èxit evolutiu de mantenir-nos (als homes heterosexuals) en permanent tensió sexual que per més inri es manté fins a edats no reproductives o el fet que els pits femenins siguin un reclam sexual permanent més enllà o més ençà dels alts i baixos hormonals d’homes i dones.

En les darreres dècades, l’exhibició dels pits femenins ha estat un element de reivindicació de la República, la llibertat i element central en certes protestes. Exemples recents han estat la revolta de les armilles grogues a França i les manifestacions de Femen a la plaça d’Orient a Madrid en les quals grups de noies van desfilar en topless. El grup feminista Femen es caracteritza per què les seves associades apareixen a pit nu en actes culturals i polítics amb missatges escrits a la pell. També hem vist cantants que mostres els pits com a forma de protesta política i no vull deixar de banda a les senyores polítiques que exhibeixen poderoses i prominents davanteres. Òbviament, no falta qui les acusi d’exhibicionistes i de que aprofiten l’impacte visual de la nuesa per generar una mica d’escandalera (cada cop menys, però) que finalment no és altra cosa que publicitat barateta i acreditació de progressia.

Sembla que avui, mostrar el cos contra les normes socials vigents és un poderós missatge polític que pot donar resultats, especialment en societats provincianes, reaccionàries, conservadores i plenes de prejudicis. Caldrà veure quina volada té aquest procedir vindicatiu. Però del que no hi ha dubte és de que l’entrada dels pits femenins a la política és la consagració definitiva que representen uns valors inalienables i universals vinculats indissolublement al ser humà.

Aquestes i altres reflexions s’analitzen en el llibre, recentment publicat per Byron Books, Senos. L’autor, Antonio Sitges-Serra, metge i excatedràtic de cirurgia, desplega un munt d’aspectes socials, literaris, artístics, polítics, filosòfics i mèdics que confirmen la universalitat de l’atractiu i simbolisme dels pits femenins, sempre des del respecte a les dones i a la societat. Personalment, crec que aquest llibre, que he llegit amb interès i sorpresa, pot contribuir a admirar, respectar i naturalitzar col·loquialment als pits femenins, realitat indefugible, però això sí, sempre des de l’erudició i el bon humor, siguin quines siguin les preferències sexuals.

Subscriu-te per seguir llegint