Opinió

No és humor, és fanatisme

La qüestió ja no és que, en un suposat programa d’humor de TV3, s’equipari els votants del PSC amb els nazis. És de molt més calat. A Catalunya fa molts anys que el nacionalisme hegemònic ha decidit que tot aquell que no professa la seva fe és feixista i d’ultradreta. El mateix Manel Vidal ho argumentava amb tota la naturalitat del món després d’haver sigut expulsat de la televisió catalana: «El PSC a l’eix social és un partit de dretes. I el contraposava amb l’eix nacional, on el PSC és un partit d’extrema dreta. No cal ni argumentar-ho, això». Cap diferència amb el que va dir fa una setmana Vladimir Solovyov, presentador estrella de la televisió russa, sense necessitat de fer-se passar per humorista: «Hem de cremar Berlín, París, Madrid, Londres, Washington. Les capitals dels països nazis que han decidit entrar en guerra amb Rússia. Teniu algun dubte que això és una guerra contra Rússia?», va dir. Tots els que discrepen de Rússia són nazis. Els sona?

El que fan a Zona Franca, i altres programes de TV3, no és humor, és un fanatisme perfectament interioritzat. I no admeten cap discussió. De fet, és el que ja reflexionava fa molts anys el filòsof Josep Ferrater i Mora: «Alguns catalans han exaltat tan extremosament la seva peculiar manera de ser, que el reconeixement de la pròpia realitat s’ha transformat ben aviat en el menyspreu per a la realitat aliena». Alhora, tenen la pell molt fina. Els mateixos que ara s’escandalitzen, i acusen TV3 de censura, són els que fa tres setmanes demanaven dimissions a tort i a dret per un error d’edició en el programa Planta Baixa quan va aparèixer la imatge de Carles Puigdemont mentre s’escoltava «rata inmunda, animal rastrero, escoria de la vida, adefesio mal hecho», estrofes de la cançó Rata de dos patas, de la mexicana Paquita la del Barrio, que ha tornat a ser actualitat després del tema que Skakira ha dedicat a Gerard Piqué.

Aquests que ara defensen aquest humor que banalitza el nazisme i fomenta l’odi són els mateixos, o els fills, dels que l’any 1988 van organitzar un monumental escàndol per la intervenció d’Albert Boadella en el programa Viaje con nosotros, presentat per Javier Gurruchaga, a TVE. Boadella va fer una paròdia (es pot trobar a Youtube) durant nou minuts de tres temes sagrats a Catalunya: Jordi Pujol, el FC Barcelona i la Verge de Montserrat. La Catalunya oficial, o sigui la pujolista, va concloure que el programa era «un insult a Catalunya», i Boadella va passar a liderar la llista de mals catalans, també coneguts com a botiflers.

Anatematitzar tota persona que no segueixi les directrius nacionalistes no és cosa del procés, ve de lluny. Un mes abans d’aquella polèmica per la paròdia d’Albert Boadella, el dissenyador Javier Mariscal va haver de demanar disculpes per haver declarat que «el senyor Pujol cultiva el sentit provincià, el tancat, i si fos per ell tots hauríem de fer catalanisme, pàtria i tot això (...). L’esperit de Convergència és terrible. Pujol s’està muntant una pel·lícula que no existeix, i això cal dir-ho, perquè ningú ho fa». Per evitar que el seu Cobi, que acabava de ser escollit mascota dels Jocs Olímpics de Barcelona, fos penjat al mig de la plaça Sant Jaume, Mariscal va haver de retractar-se. El nacionalisme només accepta la seva llibertat d’expressió.

D’humor, n’hi ha de molts tipus. I d’humoristes n’hi ha del nivell de Pepe Rubianes, Miguel Gila, Eugenio, Joan Capri, Tip i Coll, però també del d’Arévalo, Manel Vidal o Joel Díaz. Zona Franca és una secció més del totalitarisme que han implantat els independentistes més fanàtics. Ni tan sols els importa banalitzar el nazisme com han fet amb l’esvàstica, o com van fer un parell de setmanes enrere quan van començar el programa fent un comentari sobre la celebració de la Fira del Llibre de Frankfurt. «Catalunya hi ha enviat molts llibreters. Per tant, a Alemanya no es veien tants catalans morts de gana des que van tancar Mauthausen». Ningú els prohibeix pensar el que pensen, ni fer el seu pseudohumor. Poden anar perfectament a un mitjà privat com 8TV. Trobaran aixopluc al costat de Pilar Rahola i Vicent Sanchis, i podran dir tot el que vulguin. El problema és que en aquesta Catalunya tan eixerida alguns converteixen en herois aquells que banalitzen el nazisme, sempre que siguin dels seus.

Subscriu-te per seguir llegint