El circ de la Federació

Quan sigui gran, vull ser president de la Federació Catalana de futbol. Ha de ser fantàstic, aquest càrrec, vista la despietada pugna que mantenen els qui hi aspiren en les votacions que s’hauran de repetir el proper 13 de febrer. I no ve pas d’ara, això, perquè ja el 2005 Jordi Roche les va passar magres per ser nomenat president després que el Tribunal Català de l’Esport acceptés diverses impugnacions per irregularitats. Doncs ja ho veuen, han passat 18 anys i seguim igual. Amb ganivets que van d’una banda a l’altra, catifes que ves a saber què amaguen i molt d’interès d’arribar a la poltrona. I és curiós, perquè cada vegada costa més trobar qui vulgui implicar-se en clubs i associacions. A tot arreu, menys a la FCF. Per arribar al carrer Sicília serien capaços de treure’s, fins i tot, els ulls.

Aquesta vegada el Tribunal Català de l’Esport ha obligat a repetir la votació, que al maig va guanyar la candidatura de Joan Soteras, perquè ha detectat irregularitats en 175 vots. A vuit dies de tornar a votar ja hi ha un aspirant que s’ha quedat pel camí, Álex Talavera, perquè la majoria dels membres de la seva candidatura han acabat marxant a la de Juanjo Isern. Veurem si encara hi haurà més sorpreses. Que entre tots plegats hi posin una mica de dignitat ja costarà més.

Subscriu-te per seguir llegint