Opinió

L’adéu a Paco Robles

Mai no parlem tant d’una persona com quan aquesta mor. És com si l’absència ens hi llancés. Com si les paraules emplenessin el buit. Almenys això és el que sento amb la recent partida de l’editor de Candaya Ediciones, Paco Robles, a qui hem dit adéu aquest darrer dilluns.

Des de la seva mort, entre el cercle que aglutina desenes de persones relacionades amb els llibres de Girona, entre els quals compto llibreters, escriptors, editors i lectors de tota mena, no hem deixat de recordar les seves anècdotes, els seus llibres, els seus projectes, l’empenta i el seu incasable anhel d’unir en la lectura a Amèrica del Sud amb Catalunya.

Paco Robles semblava tenir molt clar quin era el seu camí. Els llibres, editar, llegir, els escriptors, el compromís amb la cultura. A més, va ser un professor molt estimat, creador d’Arenys Solidari. Venia tot sovint a Girona, a compartir xerrades amb amics, a la presentació d’algun llibre era part activa de la cultura gironina.

Jo el vaig conèixer el 2015 quan l’escriptor David Monteagudo va publicar amb Candaya Invasión. Paco es va posar en contacte amb mi, com a periodista i crític literari d’aquest diari que sóc, i em va parlar del llibre, de l’escriptor, del projecte. Això no ho fa cap editor.

Temps més tard, quan el 2018 va publicar Futur, del poeta Bruno Montané Krebs, va tornar a contactar-me. Aleshores ja havia llegit diversos llibres de la seva editorial. Li vaig dir que era una cosa així com un llanero solitario de l’edició, no només perquè era un editor que cavalcava amb una editorial independent, sinó perquè els paràmetres de compromís i qualitat en què es movia, únics entre moltes altres editorials. Calia tenir valentia per fer-ho.

Jorge Morales, exeditor de l’editorial gironina El llop ferotge, va recordar compartir amb ell xerrades eternes i presentacions a la Llibreria 22. Trobades on parlaven des de la vida de Bolaño a l’experiència política xilena, recordant Allende, Pinochet, l’esclat social del 2019 i el procés constituent.

L’escriptor Carlos Gámez va recordar escoltar de la seva boca la idea que movia Candaya: que Catalunya seguís sent el lloc on es donaria aquella connexió entre la literatura llatinoamericana i l’europea.

Mai no parlem tant d’una persona com quan aquesta ens deixa. I en aquest cas, hauríem de parlar i recordar Paco Robles sota el testimoni dels llibres publicats i la seva trajectòria. No omplirà la seva absència, però recordar una vida viscuda amb sentit, i amb valentia, ens consola.

Subscriu-te per seguir llegint