De Guti a Vinicius

Fa 17 anys, ja ha plogut, Javier Aguirre, llavors entrenador de l’Atlètic de Madrid, va dissenyar un pla per a frenar el futbolista més genial i diferent d’aquell Reial Madrid: José María Gutiérrez, ‘Guti’. Consistia a fer faltes constants per a frenar el seu futbol, això sí, sense que es notés massa. Quelcom suau i discret, amb diferents infractors, per a acabar el partit amb onze jugadors. Aquell dia, Guti va rebre deu faltes dels jugadors dirigits per Javier Aguirre. Curiosament, les mateixes que va patir ahir Vinicius a Mallorca. A la banqueta rival, és clar, el mateix Javier Aguirre amb alguna cana més i moltes batalles disputades. El mexicà duu en el futbol gairebé tant temps com el mateix futbol: se les sap totes, treu suc de qualsevol plantilla i és especialista en guerra de guerrilles, en què es jugui poc. El Mallorca, que va deixar el Madrid molt tocat a la Lliga amb la seva victòria, va cometre 29 faltes. I la majoria, com dèiem, se les va endur una vegada més Vinicius.

La seva velocitat, potència i habilitat el converteixen en un futbolista extremadament difícil d’aturar. La recepta per a fer-ho són marcatges aspres, ahir va topar-se amb Maffeo i Raíllo, ni més ni menys, i tot tipus d’accions al límit. Empentes, cops, coces... Però hi ha més. Els rivals saben que el brasiler és de sang calenta, no s’amaga ni davant les puntades ni davant les provocacions, i el busquen per a treure’n bon partit, perquè protesti als àrbitres i acabi encenent la grada de l’equip rival. Sense anar més lluny, ahir, en un gest que sobrava, va mostrar al públic l’escut del Madrid quan es retirava al descans (Raíllo va aprofitar-ho i li va tornar el gest). El brasiler té molta personalitat, no n’hi ha cap dubte, i ja es posava l’equip a l’esquena en la seva primera temporada, amb només 18 anys, quan a la resta els cremava la pilota. Llavors li fallava la punteria, aspecte que ha millorat i que el fa ser el jugador més temible del Reial Madrid. Ara continua demanant la pilota sense parar i l’objectiu del Mallorca ahir era parar-li els peus amb els braços, els gestos i les paraules, i aconseguir treure’l de polleguera. Tot i això, va ser el millor d’un equip en què resulta preocupant que un futbolista assetjat per dos o tres rivals fos el millor.

Subscriu-te per seguir llegint