Per una banca pública

El Grup CaixaBank, d’acord amb les dades declarades, va obtenir el 2022 un benefici net de 3.145 milions d’euros, un 29,7% més que en l’exercici anterior.

El Consell d’Administració va acordar proposar a la Junta General d’Accionistes el pagament d’un dividend de 0,2306 euros per acció amb càrrec al 2022, que suposa un increment del 57,6% dels 0,1463 euros de l’any 2021. En total es distribuiran uns 1.729,75 milions d’euros que, sumats als gairebé 1.800 milions de recompra d’accions, seran uns 3.500 milions.

«Això ens situa en el camí per aconseguir el nostre objectiu de distribuir fins a 9.000 milions durant el període 2022-2024», va afirmar ufanós el president, José Ignacio Goirigolzarri.

Quins seran els principals beneficiaris de la pluja de dividends? Doncs la Fundació Bancaria La Caixa, a través de Criteria Caixa (un 32,2%), l’Estat, a través del Frob (un 17,3%) i la gestora d’inversions estatunidenca Blackrock Inc (un 4,40%), una vegada s’actualitzin els percentatges de participació derivats de la recompra d’accions de l’any passat.

L’entitat compta amb 617.806 petits accionistes, 289.140 dels quals estan en el tram d’entre 1 i 499, amb un total de 54.323.204 accions, que representen un 0,7% del capital social.

És a dir, aquest col·lectiu es repartirà uns 12.526.931euros. Els màxims responsables de l’entitat diuen que defensen el petit accionista. I un be negre amb potes rosses! Només cal esmentar que el president va percebre 1,69 milions d’euros l’any 2021.

Ara bé, els accionistes encara poden donar gràcies si tenim en compte el maltractament que reben els clients. El tancament d’oficines, l’acomiadament de personal i la reducció dels caixers automàtics han redundat en uns pèssims serveis als ciutadans. El cobrament de comissions per qualsevol gestió s’ha intensificat. Per més inri, CaixaBank no ofereix dipòsits a termini que donin interessos a l’impositor i la remuneració dels comptes corrents és zero.

A més, els estalviadors modestos han perdut bous i esquelles en plans de pensions i fons d’inversió recomanats, en teoria, pel seu baix risc.

Per contra, les pujades de tipus d’interès s’apliquen d’immediat als nous crèdits o hipoteques a tipus variable i a les revisions dels ja concedits.

Una forma d’actuar que no és exclusiva de CaixaBank, sinó una pràctica habitual de la banca privada. Per això, és encertada la proposta de la Plataforma per una Banca Pública que «ofereixi els seus serveis amb criteris ètics, sostenibles, democràtics i amb control social».

En aquesta direcció s’advoca per la transformació de l’Institut de Crèdit Oficial (ICO) en un banc d’inversió i la possibilitat de crear un banc postal a partir de la xarxa d’oficines de Correus.

Subscriu-te per seguir llegint