Opinió

Política entramuntanada

Diuen que la Tramuntana no només neteja l’aire que respirem a l’Empordà, sinó que fins i tot ens renta les idees. Jo inclús m’atreviria a afirmar que a alguns se’ls hi les emporta. Les idees, vull dir. És any electoral. El proper 28 de maig, hi haurà eleccions municipals, una nova oportunitat perquè els ciutadans col·loquem als comandaments dels nostres ajuntaments a persones amb capacitat, voluntat i seny per tirar endavant projectes, millores, idees i infrastructures que reforcin els nostres pobles i ciutats i les converteixin en millors llocs per a viure-hi. És clar que no tots compartim la mateixa visió sobre tot el que li convé i el que no li convé als nostres entorns. Per això està la democràcia, una eina política que ens hem donat perquè reguli tot allò que ens pertany i interessa a tots. És cert que no és una eina perfecta, però ja deia Churchill que era la menys imperfecta de totes les que coneixia. És clar que això ho devia dir abans de saber que, a casa nostra, el vent fins i tot és capaç de fer estralls a la democràcia.

És per això que avui vull recordar que poc abans de les eleccions, el 15 d’abril, també s’acosta el 34è aniversari d’un dels episodis que aquest diari ha descrit fa uns anys com «un dels moments més esperpèntics de la història de la democràcia a les comarques gironines» i que els rosincs recordem com «el ple dels mexicans», quan dos ciutadans, disfressats amb armilles, el típic barret i fins i tot un crucifix, es van emportar l’urna amb la qual s’havia de votar una moció de censura contra l’alcalde d’aquells dies.

A la plana, s’estan afilant els ganivets. Segur que hi ha candidats que estan millor preparats que d’altres i opinions per a tots els gustos, però la facilitat amb la que alguns empordanesos s’apropien de la veritat només perquè no veuen prou rendiment per als seus interessos particulars és veritablement sorprenent i vergonyant. Sembla que el vent els hi trasbalsa les idees fins el punt, que ja no tenen res a veure amb la realitat, però menys encara amb la democràcia. Se l’apropien com si l’haguessin inventat –sense haver estat elegits mai per a res, ni per ningú. És per això que avui demano que s’aturi el vent fins a finals de maig. Que vinguin pluges i ens omplin pantans, llacs, basses i estanys amb l’or transparent que tan desesperadament necessitem i que cap polític ens podrà prometre ni proporcionar. I que guanyin aquells que realment s’ho mereixen, els que s’amoïnin pels futur de les nostres viles i la nostre gent. Que vagin a pastar fang tots aquells que volen fer servir la política per a fins propis, per a omplir-se les butxaques i per a cobrar a finals de mes. I també tots aquells que volen fer de criatura al bateig, de núvia al casament i de mort a l’enterrament, només pel seu afany de protagonisme. Que vagin a casa seva i deixin pas a tota la bona gent que vol promoure noves idees i és capaç de generar noves il·lusions. Són pocs els que han sabut marxar amb dignitat, però la tramuntana s’encarregarà d’aquells que mai han après a volar.

Subscriu-te per seguir llegint