Treballadores i precàries

El col·lectiu de treballadors socials va sortir ahir al carrer per queixar-se, amb tota la raó del món, de les seves condicions laborals, amb una elevada exposició a riscos i uns salaris molt baixos. Tal com es pot comprovar en la crònica que signa la Meritxell Comas en aquestes pàgines, la majoria de les afectades són dones: de nou, unes tasques que es poden considerar de cures -en aquest cas, de persones en risc d’exclusió social-, i que estan àmpliament feminitzades, són víctimes de la precarització. Mentrestant, les infermeres, un altre col·lectiu de cures i feminitzat, es queixen que Salut i els metges han arribat a un acord, però que les han deixat de banda. L’enèsima plantada que pateix aquest col·lectiu que es va demostrar essencial durant la covid-19, i que ara sembla que hagi caigut novament en l’oblit.

Treballadores socials i infermeres se sumen a altres col·lectius, com les kellys o treballadores de la llar, que il·lustren la progressiva feminització de la pobresa. I a això se li han de sumar les reduccions de jornada per maternitats o cures, que també solen recaure majoritàriament en les dones. Tot plegat s’acaba reflectint en la jubilació, una nova generació de pensionistes que, malgrat haver treballat tota la vida, continuen essent pobres.

Subscriu-te per seguir llegint