Laura Borràs, un dels teus

Que remots ens semblen ara els temps en què, si un líder de l’independentisme català era acusat i portat a judici, l’equació lògica era que això era degut a la persecució d’un estat espanyol opressor. Ho feia com a heroi patriòtic de la república i tot seguit es podien esperar manifestacions i talls d’avingudes i rutes.

És el clau roent a què ha intentat aferrar-se l’expresidenta del Parlament Laura Borràs, però l’argument no ha colat ni entre els seus camarades més propers. Per més que es llancés al paper d’heroïna, quan divendres passat la justícia la va asseure a la banqueta dels acusats per corrupció, Borràs s’havia acabat de quedar més sola que la una.

Tot a causa del seu cercle, que ara la traeix. Va passar que els que l’envoltaven es tornaven cada vegada més peculiars, per no dir foscos. Isaías Herrero, l’informàtic que traficava marihuana i heroïna i amb qui se l’acusa de fraccionar contractes, n’era un. Hellín Moro, membre de la seva defensa, condemnat per l’assassinat i la tortura d’una jove militant del Partit Socialista dels Treballadors el 1980, n’era un altre. Francesc de Dalmases, el seu segon, va ser acusat d’intimidació a una periodista.

Al final el cercle Borràs serà el que, segons sembla, enfonsi la líder de Junts, si Isaías Herrero l’acaba acusant perquè se li rebaixi la pena a la presó, pacte amb la fiscalia de què han parlat els diaris durant tota aquesta última setmana.

El més peculiar, però, és com es passen el mort els seus antics aliats. En comptes d’«Un dels nostres» (Goodfellas), en esment a la pel·lícula de Martin Scorsese, Borràs va passar a ser un dels teus. De qui? Ara mateix sembla no estar gaire clar, més enllà d’entendre’s que de cap «nostres» inclusiu.

Ningú vol quedar enganxat. El fugat expresident Carles Puigdemont, més enllà de signar una acta de suport, no ha sortit a la palestra com sol fer cada vegada que té oportunitat de figurar als mitjans i assegurar que segueix amb vida. ERC va deixar sola Laura Borràs, la CUP es va desmarcar i el seu partit, Junts, molt a prop de les municipals, sembla mirar cap a una altra banda. Fins i tot l’ANC li va enviar a Pesadorrona, un segon al comandament.

«El moment més solitari a la vida d’algú és quan està veient com el seu món s’ensorra, i l’únic que pot fer és mirar fixament». La frase és d’El gran Gatsby, d’Scott Fitzgerald, i avui dia sembla venir-li la líder de Junts com a anell al dit.

Subscriu-te per seguir llegint