Durant sis dies, del 31 de gener al 5 de febrer, i en el seu 40è viatge internacional, el papa Francesc ha visitat la República Democràtica del Congo i Sudan del Sud, en el viatge més difícil i perillós de tots els que ha fet en el seus gairebé deu anys com a bisbe de Roma. Com a pelegrí de pau i de reconciliació el papa ha visitat l’anomenat «vesper» d’Àfrica, degut als conflictes, la guerrilla i la violència que hi ha en aquests països.
El 31 de gener, en aterrar al Congo, que el papa definí com «un país diamant de la creació» però «colpejat per la violència», Francesc demanà respecte i solidaritat amb Àfrica i denuncià l’espoli que ha patit aquest continent a mans del Primer Món: «No toqueu Àfrica. Deixeu d’asfixiar-la. Àfrica no és una mina per explotar ni un terra per saquejar».
L’endemà, 1 de febrer, en la missa a l’aeroport de Kinshasa, davant milers de persones, el papa demanà «una amnistia del cor» i recordà que «no hi ha cristianisme sense comunitat», ni «pau sense fraternitat». El papa, que afirmà que «estem cridats a ser missioners de pau», també digué que «les diferències ètniques, religioses, regionals i socials», no han de ser un obstacle per reconèixer els altres com a germans i germanes.
El mateix dia 1, amb una trobada amb les víctimes de la guerra, el papa escoltà l’horror de les dones violades o els qui van ser obligats al canibalisme i demanà la fi de l’odi i de la violència: «Acabeu amb la guerra. Prou d’enriquir-se abusant dels més dèbils amb recursos i diners tacats de sang».
En la seva trobada amb els joves, el papa els encoratjà a ser sembradors de pau i als preveres, als seminaristes i als consagrats, Francesc els demanà que siguin «testimonis de l’amor de Déu», que posin «Jesús al centre» de les seves vides, que no siguin «buròcrates de l’Esperit» i que fugin «de la mediocritat espiritual i la comoditat mundana».
Pel que fa a Sudan del Sud, un viatge que el papa va haver de suspendre per raons mèdiques el juliol passat, Francesc a Juba, capital del país (independent des del 2011) exhortà els sudanesos a acabar amb la violència: «Prou de sang vessada, de conflictes, d’agressions» i demanà als dirigents del país a treballar perquè «el món no quedi reduït a un cementiri, sinó que torni a ser un jardí florit». Adreçant-se als bisbes i als capellans, el papa els recordà que no eren «caps de tribu», sinó que havien de ser «pastors compassius i misericordiosos, profetes que acompanyen el poble, intercessors amb els braços oberts».
Als desplaçats, el papa els demanà que siguin «llavors d’esperança» i el 5 de febrer Francesc s’acomiadà dels sudanesos exhortant-los a «no respondre al mal amb el mal».
