«Baules. Cartes generacionals»

El verb compartir és un mot que m’agrada de manera especial. Tant perquè és sinònim d’agermanar, confiar, donar a conèixer... com perquè la seva aplicació engrandeix alegries i il·lusions i empetiteix tristeses i preocupacions.

Avui em plau de presentar-vos el meu darrer llibre, Baules. Cartes generacionals (MMV Edicions). Durant gairebé tres anys, guiat per la voluntat de contribuir a recuperar, fer conèixer i destacar dones i homes referencials en els camps de les arts, les lletres i les ciències, he proposat a descendents i estudiosos seus que escrivissin dues cartes, una a l’avantpassat o bé a la persona estudiada corresponent; l’altra, depenent de cada cas, a descendents, a joves o bé a estudiosos d’una altra generació.

La primera de les cartes permet un exercici de rememoració de la persona i de l’obra corresponents, tot incorporant fets poc o gens coneguts, anecdòtics i emotius; la segona, pel fet d’adreçar-se a infants i joves, adopta un caire pedagògic que busca mantenir-ne el record i fer-lo acréixer.

Les epístoles apropen els personatges escollits i els humanitzen encara més. Els estils i els enfocaments són diferents, però la qualitat i l’interès es mantenen en tots els escrits. Ens podríem estendre en totes i cada una d’elles, com ara en la que Mariona Agustí escriu a la seva mare Conxita Badia; Montserrat Manén i Folch, al seu avi Josep M. Folch i Torres; Teresa Juvé, al seu marit Josep Pallach; Pilarín Bayés, al seu besavi Joaquim Vayreda...

Hi surten un total de quaranta-cinc persones d’arreu dels països de parla catalana, alguns dels quals de vinculats amb les comarques gironines: Caterina Albert i Paradís (Víctor Català), Josep Alsina Bofill, Maria Àngels Anglada, Alfons Camps i Pujolar, Dolors Condom, Alexandre Galí, Rafael Masó, Josep Pallach, Josep Pla, Santiago Sobrequés i Joaquim Vayreda.

Grans dones i homenots que han deixat una obra lluminosa, generadora d’autoestima i confiança, que ens insta a esdevenir baules fortes i resistents que connectin el passat amb el futur que, entre tots, construïm.

I és que, com afirma la professora Josefina Salord en el pròleg del volum, «Els reptes, ho sabem, adopten sempre les formes d’un present complex, dinàmic i inèdit, però el fons es manté inalterat si del que es tracta és de garantir la continuïtat i reafirmar la creativitat en tots els àmbits de la nostra cultura catalana per reconèixer-nos-hi plenament i per assegurar-ne el reconeixement en la seva aportació d’universalitat».

Subscriu-te per seguir llegint