Opinió

El cinquè genet de l’Apocalipsi

Hi ha somnis que deixen una ressaca de neguit i desconsol. Em desperten els batecs del cor que confonc amb el galop del cinquè genet de l’Apocalipsi. Un predicador des d’una emissora de ràdio ens avisa sobre l’existència d’un complot de gent influent que tenen com a braç armat a supramacistes blancs, antics falangistes i requetès, neonazis, la internacional feixista i fills i nets de voluntaris de la División Azul, sent el seu propòsit capgirar l’ordre internacional que consideren degenerat, una fita que compta amb un laboratori secret que ha aconseguit arribar a la darrera fase de la clonació de Hitler, Mussolini i Franco, personatges maltractats per la història, i que mentre no arriba el moment de l’alzamiento els membres del complot es coordinen per missatges en clau emesos en el programa d’Ana Rosa Quintana (ARQ). No em resulta difícil trobar la llavor del somni. A la tertúlia d’El món a RAC1 del dilluns 16-1-23 Pablo Iglesias es lamenta, a propòsit del protocol preavortament de Juan García-Gallardo, vicepresident per part de Vox de la Junta de Castella i Lleó, que programes com el d’ARQ siguin el púlpit de la ultradreta per impartir catecisme a la feligresia, i recordar que el primer que va fer Lula da Silva en ser nomenat president del Brasil va ser clausurar totes les emissores que havien rigut les gràcies a Bolsonaro, i rebla el clau: «a ver si algunos aprenden a actuar con la misma contudencia frente al golpismo.» Resulta si més no curiós que la resta de gent present a la tertúlia, vinculats al periodisme, no saltin de la poltrona en veure la llibertat d’expressió esperant al patíbul, sinó que s’inclinin noranta graus per fer-li una reverència de majordom.

Escolto aquella darrera frase diverses vegades per podcast i em tranquil·litzo perquè no trobo desorbitat que Pablo Iglesias consideri que en programes com el d’ARQ s’ordeixi una trama colpista, ni que ell en cas que un dia fos el comandant suprem de la República Bananera Ibèrica fes construir una flota d’antics vaixells per poder enviar a galeres a tots els qui consideri feixistes, a tot els periodistes i presentadors que no siguin de la seva corda i, per petició expressa de la companya de promoció Irene Montero, a tota la judicatura masclista i a tot ciutadà independent de la seva condició que pel carrer se l’escolti dir cony i no carai. És oportú recordar una frase premonitòria de Nietzsche que sense ànim de literalitat diu que qui lluita contra monstres ha d’anar amb compte en no convertir-se en un monstre. Pablo Iglesias –el viu record de Lenin arengant a la parròquia– veu conspiracions feixistes als quatre punts cardinals i acaba convertit en un censor dels mitjans de comunicació amb algunes excepcions, com ara els d’aquest país on el procés juga a casa, uns mitjans que l’han col·locat en un altar per haver beneït l’autodeterminació, oblidant els Iglesias for ever que si el nostre home arribés a comandant d’aquella república bananera acabarien remant a les aigües gèlides de Sibèria com acabaren tots els que en el seu dia disgustaren el politburó.

Res de nou sota el sol. Governs, partits polítics, polítics en actiu o convertits en tertulians, que abans de sortir de casa es pengen el rètol d’esquerres i progressistes, tenen dispensa per fer proclames que escandalitzarien si provinguessin d’un partit de casino i mantellina com ara Vox. Igual passa en les nostres latituds. Els qui han venut en els mercats de segona mà que un dia podríem habitar un país on les muntanyes serien fresques i regalades, tenien la fe que podien levitar per sobre la democràcia i el propi estatut, i per sobre el sentit comú de bona part dels catalans.

Subscriu-te per seguir llegint