Ha estat com un foc d’encenalls

Ara resulta que la reforma del Codi Penal impulsada pel PSOE i ERC no té efectes pràctics per a una part important de les persones imputades pel Procés, les que van ser condemnades per malversació. Tanta crítica per part dels partits de dretes i de l’alta magistratura i tot plegat ha estat com un foc d’encenalls. L’aprovació de la reforma va donar certa esperança a alguns dels processats, perquè semblava que amb la supressió del delicte de sedició i la diferenciació entre la malversació per a lucre personal o de tercers i la desviació de recursos públics sense lucre hi hauria una rebaixa considerable de les penes. Però no ha estat així. La sala penal del Tribunal Suprem, presidida per Manuel Marchena, va precisar dilluns que els casos de malversació havien estat greus i que per aquest delicte Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa han de continuar inhabilitats els mateixos anys a què se’ls va condemnar amb el Codi Penal anterior a la reforma.

Ha quedat meridianament clar que el poder judicial no afluixa i que no accepta els passos que han fet els altres poders, l’executiu i el legislatiu, per tornar a l’àmbit de la política un conflicte del qual no se n’hauria d’haver mogut mai. També és veritat que en el delicte de la malversació el govern de Pedro Sánchez va mostrar reticències a l’hora de rebaixar-ne les penes, però tot semblava indicar que PSOE i ERC havien mogut fitxa per diferenciar la malversació per a lucre personal o de tercers i la desviació de recursos públics sense lucre, tal com estava tipificat abans de 2015 i que el govern del PP va canviar-ne el text per poder condemnar casos com el del 9-N promogut pel govern d’Artur Mas.

Amb la interlocutòria el Tribunal Suprem tanca la porta a què els condemnats per malversació puguin tornar a les institucions. En canvi, pels que no estaven condemnats per aquest delicte i que sí que ho estaven pel de sedició, Carme Forcadell, Jordi Cuixart, Joaquim Forn, Jordi Sánchez i Josep Rull han vist com la inhabilitació quedava extingida.

I també queda clar què passaria amb Carles Puigdemont, Toni Comin, Clara Ponsatí i Lluís Puig si es presentessin davant del Suprem o què els passarà als càrrecs de segona fila del govern de la Generalitat, el sottogoverno, com és el cas de Lluís Salvadó i Josep Maria Jové, i prop d’una trentena d’ex alts càrrecs més que estan pendents de judici, acusats de malversació.

Els pactes entre PSOE i ERC tenien per objectiu rebaixar la tensió provocada durant el procés i tornar el debat territorial a l’àmbit polític, però amb la interlocutòria ja es veu que no s’ha aconseguit l’objectiu i que cadascú continuarà a la seva trinxera perquè les negociacions per posar punt final a la confrontació no han donat el resultat que se n’esperava. I ara ERC haurà de suportar els retrets dels que advertien que les negociacions amb l’Estat no acostumen a tenir finals satisfactoris i recordaran què va passar amb l’Estatut del 2005. Cal recordar-ho: va ser aprovat gairebé per unanimitat al Parlament, només van votar-hi en contra els 15 diputats del PP. Va ser analitzat a les Corts espanyoles on li van passar el ribot. Després va ser aprovat en referèndum a Catalunya. El 2006 el cap de l’Estat va sancionar la nova llei orgànica i va entrar en vigor. Però el PP va organitzar taules petitòries a tot l’Estat per declarar-ne la inconstitucionalitat i al cap de 4 anys, el 2010, el Tribunal Constitucional, molt disminuït, va decretar que una part dels articles de l’Estatut català eren inconstitucionals. Curiosament alguns d’aquest articles continuen vigents en estatuts d’altres autonomies. Però això sí que és legal, sí que la Constitució ho accepta, sí que el Tribunal Suprem ho veu bé.

Subscriu-te per seguir llegint