Quiosc Diari de Girona

Diari de Girona

Joan Vila

Ens han «hackejat» el cervell

Aquesta setmana un jove, després de comptabilitzar la quantitat de grans superfícies que hi havia al seu poble, va preguntar, com us ho fèieu al vostre temps sense súpers? Quan jo tenia la seva edat, l’any 1981, compràvem en petites botigues locals, però la diferència és que només compràvem el que necessitàvem. El PIB per càpita va ser aquell any de 5.371 euros, mentre que el 2021 va ser de 30.103 euros i l’índex de satisfacció dels espanyols aquells anys era del 70%, mentre que ara és del 78%. Veiem que el salt que hem fet en PIB/càpita és monstruós per obtenir una lleugera millora en la percepció de la felicitat. És possible que el 2024 aquest índex torni a ser inferior a 70%. Què és el que falla perquè tant desenvolupament econòmic no doni el que s’espera en felicitat?

El problema rau en la confusió entre plaer i felicitat, un mecanisme psicològic que el que fa és fer creure que, consumint més, tot va més bé. D’això parla el neuroendocrinòleg Dr. Robert Lustig, de la Universitat de Califòrnia, en el seu llibre The hacking of the American Mind.

Explica que el plaer és curt, la felicitat és llarga. El plaer és visceral, la felicitat és intangible, de bellesa etèria. El plaer és prendre, la felicitat és donar. Al plaer s’hi pot arribar amb substàncies, a la felicitat no. El plaer s’experimenta en soledat, la felicitat en grups socials. Els extrems del plaer porten a l’addicció, sigui de substàncies, o de conductes; no existeix l’addicció a un excés de felicitat.

El plaer i la felicitat estan dominats per dues molècules químiques: la dopamina i la serotonina. Ambdues són generades per enzims i són neurotransmissors que s’encarreguen de la comunicació entre neurones. Les dues actuen de forma diferent, sovint en equilibri.

La dopamina es considera que és la causant de sensacions de plaer, està vinculada a la recompensa i a la motivació, a l’augment de l’energia i a les emocions com l’eufòria i l’excitació. Quan la dopamina estimula repetidament certes neurones, quan es fa en massa freqüència, aquestes tendeixen a morir. Per evitar-ho, el doctor explica que la neurona disminueix la seva recepció reduint les seves antenes, fent una regulació a la baixa. A la següent vegada, amb menys capacitat receptora, la neurona necessita més quantitat de dosi per obtenir el mateix efecte, i més i més... A dosis gegants no sents res, mecanisme que es diu «tolerància». I, quan comencen a morir neurones es diu «addicció».

La serotonina, en canvi, és la molècula que aporta felicitat, inhibeix, no estimula. Inhibeix el seu receptor, alentint les neurones, per a donar satisfacció, per calmar-lo, transmetent aquest sentiment de ser un mateix a l’univers, de conèixer quin és el seu paper en el món on viu. A això se’n diu felicitat. Hi ha una cosa que contreu la serotonina: la dopamina. Llavors, la paradoxa és que, quant més plaer busques amb estímuls, més dopamina es genera, reduint la serotonina i sent més infeliç.

Totes les estratègies per donar plaer, sigui sensorial, amb el menjar, amb l’alcohol, amb el tabac, amb les drogues, visual, tàctil, sexual o conductual (comprar impulsivament), que ens envaeixen constantment amb pressió publicitària, han confós i han barrejat molt específicament els termes de felicitat amb el de plaer. Aquesta confusió permet comprar felicitat a través dels productes que aquestes empreses t’ofereixen, promocionant un hedonisme, el plaer com a font de felicitat. El resultat és que, en el procés d’impuls de plaer, ens convertim en més infeliços. Moltes persones no entenen necessàriament que són addictes. Saben que necessiten alguna cosa. Quan voler es converteix en necessitat, sol ser un senyal d’addicció.

Des del punt de vista social, el plaer és la sensació que alguna cosa et fa sentir bé, i en vols més. La felicitat o la satisfacció, és el sentiment que una cosa et sent bé però, en canvi, no vols, ni en necessites més. El plaer engendra plaer, cosa que saben molt bé els casinos. A l’altre extrem, la felicitat no requereix més estímuls i, si hi ha alguna cosa per comprar, no necessites comprar-la.

El problema és que molta publicitat ha actuat per hackejar els nostres cervells, tot dient coses que no són veritat. Quan una empresa explica les bondats del que fa, es diu que fa màrqueting. Però quan el que explica és fals, es diu propaganda. Moltes empreses s’han involucrat en una operació massiva i contínua de comercialització de la propaganda, induint-nos a fer coses diferents a les que hauríem fet d’una altra manera. El menjar processat és l’exemple més clar, car es sap que el sucre i els greixos saturats són el que provoca augment d’obesitat, malalties cardiovasculars, diabetis, hipertensió, càncer, demència... I, malgrat això, molts anuncis conviden a comprar-ne per assolir la felicitat («Coca-Cola, sensació de viure»).

Així és com l’economia del consum actua fent-nos creure que comprant això i allò, acumulant més béns, serem més feliços, quan en realitat és el contrari: ens aporten plaer per poc temps, reduint la recepció de les neurones, fent-nos comprar més i més per addicció, i ens perjudiquen a llarg termini, frenant la nostra acceptació al món que vivim, dispersant recursos i canviant el clima.

Per tant, ara ja sabem que perquè un es pugui acceptar i fer front a la no necessitat, superant el que sempre manca alguna cosa per ser feliç, cal excedir la diferència entre plaer i felicitat.

Hi ha ajudes per superar la paradoxa: Connectar amb els altres és bàsic per a la felicitat, perquè la connexió fit a fit genera l’empatia. Facebook o Twitter no augmenten la serotonina. Contribuir a ajudar els altres, fent més fàcil el treball dels companys, fent voluntariat o filantropia va a favor, ajuda. Trobar el camí per reduir l’estrès, dormint, concentrant-se per reflexionar, és bo per a la serotonina. Fer exercici redueix la dopamina. Menjar productes no elaborats també va a favor.

Per tot això és necessari conèixer i diferenciar el que és plaer i el que és felicitat. Resoldre aquesta qüestió és la base per arribar a la frugalitat.

Compartir l'article

stats