Figueres, cap a un model més insostenible

En plena emergència climàtica i energètica els polítics de Figueres prenen la decisió final de treure l’estació de tren del centre i est de la ciutat on hi viu la majoria de la població, també de la comarca, i traslladar-la al municipi veí de Vilafant, a l’oest de la ciutat.

Ho venen com la panacea: per fi traiem els passos a nivell (i suposem que de retruc es pot especular amb els terrenys alliberats). Ignorant, per més que se’ls hi ha insistit, que hi ha solucions en trinxera com la de Vic que amb un cost econòmic i mediambiental molt inferior no sols treuen els passos a nivell sinó que ajuden a fer una ciutat al servei de les persones, alhora que més sostenible.

Sempre m’he defensat dels que diuen que la ciutat de Figueres està molt degradada i que per això se’n van a viure als pobles veïns. Entre d’altres, per mi Figueres sempre ha tingut dos atractius: a l’estiu puc anar a la platja en tren, per cert, cada vegada hi ha més persones que ho fan, i durant tot l’any puc anar a passejar per la Muntanyeta, un entorn amb una important riquesa botànica, segurament força desconeguda, sense parlar de l’endemisme Silene sennenii, en greu perill d’extinció.

Amb l’obra faraònica que suposa la variant nord per enllaçar des de l’estació de Vilafant amb la línia a Portbou ens aixafen la Muntanyeta i la plana agrícola, acabant amb l’únic pulmó verd de Figueres si no vols agafar el cotxe. En tot cas poso en dubte que s’arribi a realitzar mai i tenim molts números de perdre el tram de línia de passatgers entre Figueres i Portbou.

Són possibles tants despropòsits alhora?