El dissabte 11 de febrer a l’auditori de la Mercè de Girona va tenir lloc un concert especial. El protagonista, el fascinant músic Toti Soler, que es va mostrar tot ell. Sí, va interpretar sol i amb una gran sensibilitat transportada per una tècnica pulcre i pròpia unes vuit peces significatives del seu repertori. Però encara n’hi va haver més i, acompanyat de Nan Mercader -multipercussionista contrastat–, d’en Tomàs Pujol –virtuós i sensible baix elèctric– i de la veu dolça i clara de la Dèlia van desgranar la instrumental «sardana flamenca» i la cançó «petita festa».
Entremig , en Toti i tots van fer sonar la cançó Què sé jo d’en Carlus, psicomúsic.
L’acte va seguir amb un quart d’hora de la bellíssima Suite de l’estany, d’autoria compartida entre en Nan (amb el hang) i en Tomàs (amb un baix que parla) amb incursions a algunes creacions d’en Toti (Em dius que el nostre amor, per exemple ) i... Què sé jo.
Després, les veus dolces i la flauta i la guitarra de Tara i Dèlia (Crazy Cat Lady), la percussió i el baix van incitar a una «mani» d’en Carles –veu i guitarra– que receptava «humor i amor = salut i medicina».
En la recta final, un altre moment especialment emotiu va ser la interpretació de la cançó que es va estrenar: Tot i més, homenatge i reconeixement als dits de la música del protagonista de l’acte. «Toti, la música t’estima tant com els teus dits l’estan estimant», repetia la tornada.
Uns 160 espectadors van seguir amb atenció i plaer una curta hora i mitja de concert.
El bis Silvia, juganer, rítmic i elegant va tancar l’espectacle
Un dream team de la música d’aquí capitanejat per en Jordi Soler Galí que va mostrar qualitat i veritat embolcallades d’il·lusió i amicalitat, i que, tot i alguns (des)acords en contra, va guanyar per golejada.
Després de l’espectacle, un Toti emocionat va qualificar aquest concert d’únic.
Serà l’únic?
