Rull, el líder natural

Fa pocs dies es van conèixer les condemnes als líders del procés. La conclusió del Tribunal Suprem fou que aquells polítics condemnats per sedició han de ser-ho ara per desobediència i per malversació de cabals públics.

Aquesta resolució provoca la inhabilitació efectiva de Junqueras, Bassa, Romeva i Turull fins als anys trenta, la qual cosa no els permet presentar-se a unes eleccions ja siguin locals, legislatives, europees o catalanes.

D’altra banda l’expresidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, i els exconsellers Josep Rull i Quim Forn són condemnats només per desobediència, per la qual cosa els resta extingida la inhabilitació.

D’ara endavant, Junts guanya un actiu molt important de cara al futur. Perd Jordi Turull –que seguirà al capdavant del partit–, però recupera Josep Rull com a possible cap de cartell. En uns moments de dificultats, la formació independentista rep un reforç que de ben segur pot marcar el futur electoral.

Si Xavier Trias ha representat un reforç inqüestionable a les eleccions locals, Rull ho pot ser en unes catalanes. Les enquestes donaven entre 4 i 5 regidors per Junts a Barcelona. L’arribada de l’exalcalde ha multiplicat per mes de dos aquesta xifra. Als seus setanta-vuit anys –en política resta clar que no hi ha edat de jubilació– ha aconseguit el cos a cos amb una Colau en franca davallada, mentre Ernest Maragall –amb vuitanta anys– s’ensorra i Jaume Collboni pateix una fuga important de vots cap a les posicions d’un exconvergent que amaga les sigles, que no vol escàndols i que no té la independència com a primer objectiu.

Josep Rull és un altre exconvergent. És un polític de socarrel, íntegre i que es formà a l’entorn del pujolisme. Per això es conscient que Catalunya és un país plural, on hi cap tothom, malgrat que el seu independentisme fou forjat com a màxim líder de la JNC, la branca juvenil de CDC.

Conec bé Josep Rull. Assolirem l’acta de diputats amb poques setmanes de diferència a finals del segle passat. Fórem companys d’escó i mantenim una relació esplèndida fins avui. És un dels polítics en actiu que més respecte em mereix. Hem compartit moments personals íntims, alegries i disgustos que han anat molt més enllà de qüestions polítiques.

En una carta des de la presó d’Estremera datada el 18 d’abril de 2018 em fa tres confessions: 1.- «Mai no m’hauria pensat la capacitat que tenim els éssers humans d’adaptar-nos als entorns més difícils». 2.- «Em conforta creure que aquest sacrifici el fem per lliurar als joves un país millor on sigui impossible empresonar idees legítimes». 3.- «Mai no t’ho havia dit, però em vas fer de germà gran parlamentari i te n’estaré eternament agraït».

A la presó compartírem xerrades d’una intensa emoció. Però la seva visió de la situació de Catalunya era d’una claredat impressionant. Les seves reflexions fredes i realistes sempre em van fer pensar que al davant tenia un líder que el país no podia desaprofitar. A la sortida del vis a vis, un pres m’abraçà, tot dient-me: «ets dels pocs no independentistes que ens ve a veure». Tornant cap a casa, se’m negaren els ulls...

Avui Josep Rull participa activament en les presentacions dels candidats locals de Junts. El reclama tothom i representa l’esperança dels exconvergents. Penso sincerament que el terrassenc pot ser l’home clau perquè els independentistes superin els moments actuals i vegin el futur amb optimisme. A més a més, Rull és un polític capaç d’entendre’s amb qualsevol dels seus contrincants. Pot arrossegar vots de diferents sectors de la societat que avui opten per altres opcions. És el líder natural, sense cap mena de dubte.

Subscriu-te per seguir llegint