Triar no només el sexe

He sabut d’una escriptora (o així) catalana que ha sigut mare d’alguna cosa, i dic d’alguna cosa perquè, segons la mare, serà aquesta mateixa alguna cosa qui s’atribuirà gènere femení o masculí quan tingui ús de raó. Vulgui Déu que aquest ús de raó li arribi abans de la pubertat, perquè tingui clar si acudir a l’uròleg o al ginecòleg davant un episodi de picor als baixos. I també per a evitar consultes fútils, que prou col·lapsada tenim l’assistència primària.

-Faci el favor de guardar-se aquest penis, jove, li repeteixo que no necessita copa menstrual.

Per desgràcia, els meus pares no em van donar aquesta oportunitat, i quan em van veure nu van dir que era nen, alguna cosa van veure que els ho va fer suposar, tan bé que m’hauria anat ser dona una temporada per a deslliurar-me de la mili. Els pares antics eren així, a la vista d’un penjoll obviaven l’opinió de la criatura, a qui potser més endavant li agradaria ser dona. O gos, o pi, o motocicleta de 75 cc, que a veure per què hem de limitar l’elecció al regne humà o animal. Quants humans que avui veiem passejant per la vorera, no estarien corrent a tot drap per la calçada, derrapant en els revolts i emetent un burrum-burrum amb la boca, si haguessin tingut l’oportunitat de ser motos. Un dia caldrà assumir la nostra culpa per haver-los tallat les ales i les rodes.

Abans, un familiar et preguntava què volies ser de gran i la resposta era astronauta o bomber. Després t’amanyagava el caparró i et donava propina perquè et compressis un TBO. La cosa ha canviat.

-Jo de gran vull ser una nena, i en lloc de comprar-me un TBO estalviaré per a una vaginoplàstia.

Tot això ho va començar Bill Shankly, el mític entrenador del Liverpool. Expliquen que en un partit, un dels seus jugadors va quedar commocionat per un fort cop al cap. El van atendre fora del camp, i minuts després l’assistent va informar Shankly que el futbolista estava tan malament que ni tan sols recordava qui era.

-Perfecte, digue-li que és en Pelé i que torni al terreny de joc- va respondre.

I així, fins avui, quan tothom pot ser el que vulgui, que també és mala sort que cap dels meus quatre fills hagi decidit ser milionari i retirar el seu pare.

Subscriu-te per seguir llegint