Opinió

Jordi Hernández

Agraïment a la Dolors

M.Dolors Oms

M.Dolors Oms

Encara colpit pel traspàs de la que va ser la primera alcaldessa de la democràcia de Blanes, M. Dolors Oms Bassols, voldria agrair-li tota la seva tasca i trajectòria vital per Blanes, que va ser molta i molt diversa, i que la va dur a terme des de diferents vessants. La mort de la Dolors ha estat sobtada, no perquè no tinguéssim coneixement que darrerament la seva salut havia patit un empitjorament, sinó perquè sempre havíem confiat que la Dolors remuntaria i ens continuaria acompanyant durant més temps.

La vila de Blanes d’avui no es pot entendre sense la figura de la Dolors, alcaldessa durant tres legislatures des de 1979 fins a 1987 i des de 1991 fins al 1995, fundadora d’Aspronis (i presidenta durant molts anys) i treballadora incansable pels drets socials i laborals dels blanencs i les blanenques. Exemple d’això va ser la distinció que li va atorgar la Generalitat l’any 2010, la medalla president Macià per la seva implicació en millorar les condicions i qualitat de vida de les persones amb discapacitat i per la seva gran capacitat de lideratge o la medalla de la Pesca pel suport als pescadors a la 23a Edició de la Gran nit de la pesca catalana.

De la Dolors alcaldessa avui Blanes encara n’està plena. La supressió de les barreres físiques entre el centre i el barri d’Els Pins, la instal·lació de clavegueram a barris on no n’hi havia o la seva sensibilitat social per escoltar les necessitats de la ciutadania i dels barris. La Dolors era estimada, és estimada, per tots els que vivim o estimem Blanes. Perquè el va transformar, no només urbanísticament sinó socialment. Era una alcaldessa propera i sensible a les dificultats i les necessitats de les famílies en una època difícil, quan la democràcia encara no estava consolidada.

Recordo quan era petit i a casa es parlava de la Dolors amb admiració. Una de les disset primeres alcaldesses de Catalunya, i una de les sis de comarques gironines, en aquelles primeres eleccions democràtiques plenes d’il·lusió i carregades de propostes transformadores per omplir de color els grisos de la dictadura. La primera i única alcaldessa de la nostra vila. Fa uns dies, els socialistes vam entrar una petició perquè fos reconeguda la seva tasca per Blanes en vida, posant el seu nom a un carrer, plaça o espai municipal. Avui, i desprès de la seva mort, crec que el més lògic seria que tots els grups del consistori acordéssim fer una declaració institucional en aquest sentit al proper ple de març. És de justícia fer-li aquest reconeixement.

Avui tots els blanencs som una mica orfes. La Dolors s’uneix al nostre estimat Josep Marigó i els socialistes de Blanes la trobarem a faltar tant com a en Josep. Just fa uns dies, el 13 de febrer, va fer cinc anys que en Josep ens va deixar. Ambdós són persones de referència a Blanes de dues èpoques diferents, però els unia la seva capacitat d’escoltar, de treballar amb il·lusió, de donar veu als ciutadans. Perquè per ells, l’Ajuntament sempre pertanyia als seus ciutadans i ciutadanes.

Acabo amb una frase que va dir la Dolors en la seva intervenció com a pregonera de Blanes l’any 2016 i que comparteixo plenament, i que, a més, estic convençut que qui vulgui dedicar-se a la vida pública ha de tenir sempre present: “La política no és sinònim de poder. La política és, únicament i exclusivament, voluntat de servei”.


*Jordi Hernández és primer secretari del PSC de Blanes i alcaldable del PSC Blanes