Pagar amb targeta

Hem tornat a fer aquesta setmana amb els companys del diari un Euromillones, que com sempre ha fet llufa, i a l’hora de pagar a l’encarregat de dur la butlleta ningú tenia efectiu. I jo no es tracta de bitllets, sinó de tristes monedes. El bizum, les targetes i la possibilitat de pagar a tot arreu amb el mòbil s’han cruspit els diners físics.

Total que després de no sé quant de temps vaig anar al caixer, allò que abans trobaves a cada cantonada i que ara cada cop sembla més una relíquia. Els bancs ens tenen allà on ens volen, i a més, en això la pandèmia ha jugat a favor seu. Va ser allà quan es va universalitzar això de no tocar ni bitllets ni monedes, no fos cas que estiguessin contaminats de coronavirus. Quins temps. Se’n recorden? Venies de mercat, ho rentaves tot, i t’anaves a dutxar per por de contagiar-te.

Un cop descobert i constatat que es pot viure cada vegada més sense diners físics, la pregunta és si arribarà un dia que el paper o la moneda deixaran d’existir. I aquest futur és una mica esgarrifador. Tot ho tindrem al mòbil? O potser en un microxip implantat a la pell? D’aquells 40 euros que vaig treure a la cartera encara hi són pràcticament tots. Més enllà de fer canvi per pagar l’Euromillones, la resta s’ha continuat abonant... amb targeta.

Subscriu-te per seguir llegint