Opinió

«No us mancarà pastor»

Aquestes són les paraules del bisbe i màrtir Sant Fructuós, quan camí del martiri esdevingué testimoni de fe, juntament amb els seus diaques Auguri i Eulogi, com uns nous Ananies, Azaries i Misael.

A prop d’acomplir-se un any de la mort del bisbe Francesc Pardo, la diòcesi de Girona continua sense un pastor que acompanyi la fe dels gironins, tot i la bona feina de mossèn Lluís Suñer com a administrador diocesà.

La trobada del papa Francesc el dissabte 4 de febrer amb els preveres de Barcelona, m’ha fet pensar com hauria de ser i quin tarannà hauria de tenir el nou bisbe de Girona. En primer lloc, Francesc animà el preveres a ser «companys de viatge» dels joves. També el nou bisbe de Girona hauria de ser company de camí dels cristians gironins. I en el discurs escrit que el papa va lliurar als mossens de Barcelona, amb consells que hauria de fer seus el nou bisbe de Girona, Francesc els demanava de «rebutjar el «carrerisme» i la doble vida», a més «d’abraçar la creu i les mediacions de l’Església», una l’Església que està formada majoritàriament per dones, que cal escoltar i acollir.

El papa també demanava als mossens de «cercar la fraternitat en tots els àmbits socials», cosa que va fer (i molt bé) el bisbe Francesc Pardo i «aprendre i ensenyar a acollir tothom».

Uns mesos abans, durant l’audiència del dimecres 26 d’octubre de l’any passat, el papa Francesc donava uns senzills consells per ser un bon pastor. El bisbe de Roma deia que per acompanyar les comunitats cristianes és important «mantenir el contacte amb el poble de Déu, amb el poble fidel, perquè aquí hi ha la unció del poble de Déu: les ovelles». I el papa continuava així: «Si rebutgem les ovelles serem uns bons teòrics, un bons filòsofs, uns molt bons curials, però haurem perdut la capacitat d’olor a ovella».

I el 2021, el papa demanava als nous bisbes que tinguessin «un estil de vida pobre, sense considerar el seu ministeri un poder, sinó un servei», que «no es convertissin en buròcrates» ni «es tanquessin als palaus de poder», ni «s’escandalitzessin dels pecats i de la fragilitat dels altres». El papa els demanava també «no amagar els problemes sota les catifes», que fossin «propers, dedicant més temps a la gent que als despatxos» i que «coneguessin i abracessin la realitat, escoltant, fins i tot, el que no és agradable d’escoltar». El papa, finalment, recordava als bisbes la importància d’estar ben a prop dels preveres, ja «que el mossèn és el veí més proper del bisbe».

Sant Benet, al capítol IV de la seva Regla, ens demana als monjos (i d’alguna manera també a tothom), de «no desesperar mai de la misericòrdia de Déu». També el nou bisbe de Girona hauria de ser un home misericordiós, que donés esperança, joia i consol al poble que l’espera de fa temps.

Subscriu-te per seguir llegint