Una mica de lloc, si us plau!

La lectura dels dos llargs textos sobre la protecció de la Costa Brava, publicats al Diari de Girona del dia 20 de febrer, m’ha tornat a fer veure la falta de pluralitat de punts de vista que, jo al menys, trobo a faltar. A mi no em sembla que la construcció de 15.000 habitatges, en tota la costa, sigui una cosa objectivament dolenta, sobretot quan hi ha moltes famílies que voldrien poder accedir a algun d’aquests habitatges.

Em sembla un error donar per única cosa correcta defensar el paisatge. Considero que són molt més importants els interessos de les persones, de manera que primer caldria esbrinar quantes persones quedarien beneficiades o perjudicades per la construcció o la falta d’aquests 15.000 habitatges.

Els textos presenten com un cas de manual el de la marina que volen fer a Platja d’Aro. És, precisament, un cas en el qual els tècnics poden estudiar què pot donar més utilitat a les persones, però per a totes, tant per a les que volen passar les vacances prop del mar, com per a les que els agrada navegar i per a les que les interessa més contemplar el paisatge.

Demanaria als redactors de la llei del Conservatori del Litoral, l’amplitud de mires que necessita la totalitat de les persones, fins i tot, les de terres endins, que volen estiuejar el més a prop del mar que puguin, encara que hagin de pujar dos-cents graons des de la platja, o viure a mig quilòmetre de l’aigua.

Si us plau, que els que tenen la sort de poder viure a prop de la platja, no actuïn egoistament i acceptin repartir el paisatge amb els que s’han de conformar amb un lloguer i una segona residència de segona, tercera o quarta fila. Tot repartit és millor.