La fada i la papallona

Núria de Gispert exculpa Laura Borràs assegurant que en l’administració catalana tothom fraccionava contractes. L’una i l’altra són expresidentes del Parlament, per això s’entenen tan bé. De Gispert, una senyora que ni el dia en què es va disfressar de fada va deixar de fer por, hauria de ser jurista, la seva estratègia de defensa mereixeria quedar per a la posteritat. En una pel·lícula de Hollywood quedaria de por, valgui la redundància.

- Senyoria, no negaré que el meu defensat pega la seva dona de tant en tant, però al seu barri ho fa tothom. Segons "Borràs contra l’Estat 2/2023", això és suficient per a declarar-lo innocent.

Un diria que, tot i comptar amb tan intel·ligent tàctica defensiva, Borràs no està gaire tranquil·la. Ahir la vaig veure per televisió, asseguda a la banqueta, i em va costar reconèixer-la. Malgrat que li queda molt millor la banqueta d’acusats que la de la presidència del Parlament -però molt més, es diria que ha nascut per a asseure’s en la d’acusats, sembla fabricada a la seva mesura- se li havia esborrat del rostre el sempitern somriure. Sense aquella expressió babaua marca de la casa, podria haver passat per una persona anònima, fins i tot honrada. Per fortuna la càmera li va enfocar la solapa, llavors vaig poder reconèixer-la, ja que allà hi havia la papallona groga que hi roman des de fa anys, com a símbol de la seva personalitat: coqueta i vanitosa, però alhora volàtil, inestable, lleugera, capaç de variar de rumb segons bufi el vent. Quina gran idea va tenir qui li va aconsellar lluir sempre un lepidòpter prop del cor.

Núria de Gispert hauria d’insistir en la seva campanya, i deixar clar que a Catalunya no només tothom fraccionava contractes, sinó que tothom cobrava un 3% de comissions, tothom tenia diners a Andorra, tothom col·locava a companys i familiars en l’administració i tothom s’enriquia com podia a compte del procés. Aquests costums, més el tortell de reis, són els que han fet gran a Catalunya.

Això sí, mentre no convenci amb les seves raons a la justícia, els líders -i no tan líders- del procés, que es van creure un dia bells i admirats com papallones, estan acabant tots, a poc a poc, dissecats i punxats en la vitrina de la justícia. Per a això, valia més quedar-se en eruga.

Subscriu-te per seguir llegint