Opinió | Josep Baella Isanta / Girona

Literatura catalana que sorgeix tal qual fènix

Pere Coll a la seva obra Les identitats catalanes de Cervantes: Cervera o Servent, estudia l’obra cervantina des d’una perspectiva multidisciplinària. Creu que l’estudi de l’obra per si mateixa ens porta al convenciment que l’autor és un català, concretament de Barcelona.

Catalanismes: Glop: Porció de líquid que es beu i que cap d’una vegada a la boca; en castellà sorbo. Llegim a Persiles: «Que fue darle de beber un golpe de agua» (glop d’aigua). A Rinconete y Cortadillo: «Por un sevillano rufo a lo valón, tengo socarrado el corazón». («Socarrado» és català. En castellà és chamuscado).

Veiem en refranys: «No se toman truchas a bragas enjutas» (QII, cap. 71, p. 555). «Qui vulgui peix que es mulli el cul». «Lo que cuesta poco se estima en menos» (QI, cap. 34, p. 473). «El que res no costa, res no val».

Al (QII, cap. 10,13,41,42,51) es refereix a l’avellana. Recordem que es troba a Catalunya, però no a la manxa. I al (QII, cap. 54, p . 433) ens parla del caviar. El caviar era desconegut a Castella, en canvi, al delta de l’Ebre era un menjar habitual.

En Pere Coll, en el seu extraordinari llibre, ens diu que Cervantes és Rafael Cervera. Que al inici del Quixot, el mateix Cervantes, ens dona la resposta, on parla del seu cavall, que en canviar d’estat ha de canviar de nom i fa un joc dels seus: ens diu que ja que era un rossí, li afegeixes el sufix antes ( el que era abans) i ja el tenim batejat com a Rocinante. El mateix pot fer amb el seu cognom Cerv-antes.

Rossi + Antes = Rocinante. Cerv. + Antes = Cervantes

Quixot I, p. 42: «nombre, a su parecer, alto, sonoro y significativo de lo que había sido cuando fue rocín, antes de lo que ahora era, que era antes y primero de todos los rocines del mundo».

Cerv.........era; Cerv........antes (Cervantes abans de dir-se Cervantes és deia Cervera).