Vox ressuscita Tamames

Corria ja un llunyà 8 de juny de 1989. Érem al bell mig d’una campanya electoral al Parlament Europeu. Després de tota una jornada amunt i avall, tancàrem el dia a Banyoles en un acte electoral a l’antic local de l’AISS compartint taula amb en Ramón Tamames. Presentàvem de candidat el malaguanyat Josep Coderch (epd) i els tres vàrem prendre la paraula davant d’una sala plena de gom a gom. El catedràtic d’Estructura Econòmica feia poc que s’havia incorporat al CDS i va tancar l’acte amb un discurs irònic, personalista i on criticà la política econòmica del govern, l’estat de les autonomies i el bipartidisme. En aquelles dates Tamames era regidor de l’Ajuntament de Madrid, una casa que coneixia bé atès que va ser primer tinent d’alcalde en l’època d’Enrique Tierno Galván.

Ara als seus gairebé noranta anys, Ramón Tamames torna a ser notícia. És l’home elegit per Vox per presentar com a candidat en la moció de censura contra Pedro Sánchez. A casa nostra a aquests tipus d’iniciatives parlamentàries no hi estem massa acostumats, malgrat que Pedro Sánchez se’n va servir d’una igual per tal de desallotjar Mariano Rajoy de La Moncloa.

A les darreres hores se n’ha parlat molt de les relacions Tamames-Vox, però és sorprenent que d’allò que se n’ha fet més mofa hagi estat l’edat del candidat. Tard o d’hora caldria preguntar-se si estem davant d’una crisi important de polítics, atès que sense anar més lluny a Barcelona reapareix un Trias amb setanta-vuit anys al costat d’un Ernest Maragall amb vuitanta. I a Catalunya, malgrat el seu deteriorat estat de salut, Jordi Pujol continua essent un referent quan opina sobre la situació del país. Les seves reflexions es troben a anys lluny de molts polítics en actiu.

Tamames agradarà mes o menys, però és un intel·lectual. Sorprèn la seva memòria i la seva capacitat de resposta davant de qualsevol pregunta malintencionada. Està fart de repetir que el seu pas pel PCE fou més pertànyer a una plataforma organitzada antifranquista que no pas una adhesió a idees marxistes o leninistes de les qual es troba a anys lluny. Ningú no li pot negar la seva valentia, perquè el seu activisme el va pagar a la presó on coincidí amb Fernando Sánchez Dragó, que ha estat qui l’ha rescatat per a aquesta empresa tan sorprenent com veure’l de la mà de Vox.

Per cert, Tamames discrepa de la política econòmica del PSOE i dels acords del govern amb els independentistes bascos i catalans. De la mateixa manera que articula un discurs contra els socialistes, seria capaç de fer-ho contra el PP. Sempre ha combatut el bipartidisme i ha buscat espais entre les dues grans formacions polítiques espanyoles. Ho va fer amb el PCE, amb el CDS i darrerament acostant-se a Albert Rivera i Santiago Abascal. En el fons és un home que almenys li agrada viure com la gent de dretes, encara que discrepi d’algunes qüestions de les quals Vox en fa bandera.

No cal dir que per a qualsevol formació política presentar Ramon Tamames com a candidat i més ara que ve de tornada de tot pot ser un gran perill. Ell no es cansa de dir que és independent i que no comparteix en absolut les posicions dels ultraconservadors en temes com la immigració, la violència de gènere o l’avortament, només per esmentar tres exemples.

La moció de censura que presenta Vox no se sap ben bé si va contra el PSOE o contra el PP. En uns moments complicats per a Pedro Sánchez pot representar un oxigen imprescindible per deixar enrere els darrers enfrontaments interns amb les ministres d’Unides Podem. Estic convençut que el president del govern no atacarà Tamames, sinó que la moció de censura li servirà per ferir de debò un PP que perdrà protagonisme davant el seu possible soci de govern en unes futures eleccions. Feijóo és conscient que necessitarà Abascal en el seu camí cap a La Moncloa, per la qual cosa no ho tindrà gens fàcil per tal de no irritar encara més els ultradretans.

En definitiva, les Corts espanyoles viuran el retorn de Ramon Tamames a la palestra política, agafat de la mà de Vox que continua surant en les enquestes. L’examen serà complicat per les moltes contradiccions que hi ha entre el candidat i la formació política que el presenta. Però serà una bona ocasió perquè el catedràtic d’Economia regali llibres a alguns parlamentaris i sigui protagonista per uns dies en les tertúlies, els diaris, les ràdios i les televisions. El seu ego és massa fort com per desaprofitar una ocasió com aquesta que el convertirà en la vedette d’un espectacle on participaran Sánchez, Feijóo i Abascal.

Subscriu-te per seguir llegint