El savi que sabia més aviat poc

L’exconseller Andreu Mas-Colell es va sincerar en el programa de Gemma Nierga -no sé com s’ho fa aquesta dona, que tot el que passa per allà es sincera, si fos home no seria periodista sinó confessor- i va reconèixer que la independència de Catalunya no és possible. Ja veuen vostès, tants màsters, tantes càtedres, tants doctorats i tanta punyeta, i el presumpte savi descobreix ara el que des de fa almenys vuit anys dic jo, que no he assistit en la meva vida a més simposis que els que se celebren a la barra del bar Cuéllar.

Mas-Colell passava per ser el més intel·ligent del governet, encara que això no tenia cap mèrit, com s’ha encarregat el temps de demostrar. En lloc de perdre el temps ocupant càtedres a Berkeley i Harvard, don Andreu hauria d’haver-se acostat al Cuéllar i dir-los al Hippy, el Pijo i el Gallina, tres parroquians de l’indret amb lloc fix a la barra, tal com s’entra a mà esquerra, que l’oprimit era ell. Entre tots tres l’haurien convençut en pocs minuts que vivia enganyat, m’estimo més no concretar amb quin mètode pedagògic, res a veure amb el qual utilitzen les universitats nord-americanes. Però és clar, els únics hippies que conegué Mas-Colell van ser els de la seva etapa a Berkeley, els únics pijos, els que volien la republiqueta, i les úniques gallines, els qui van fer marxa enrere o van travessar corrent la frontera quan el 155 va portar a un parell de funcionaris a Catalunya. Així no hi ha manera d’aprendre, Mas-Colell, així és com trigues vuit anys a assabentar-te del que qualsevol altre triga vuit segons en saber.

Harvard és un bluf. Ho vaig sospitar quan l’Elsa Artadi es vantava d’haver-hi cursat un doctorat i quan obria la boca més semblava una concursant de La isla de las tentaciones que una aspirant al que fos a què aspirés, imagino que a un bon sou. Ho confirma ara en Mas-Colell evidenciant que els anys passats allà no li van aprofitar en res i que el seu intel·lecte és més aviat ocelleril. Si Harvard concedeix càtedres a personatges així, és un frau, i per a l’única cosa que serveix anar-hi és per a apuntar-se a la germandat Delta Tau Chi i fotre mà i emborratxar-se fins a caure inconscients, com John Belushi. Sospito que Mas-Colell ni tan sols va fer això.

Algú va dir d’ell un dia que era el català més ben situat per a rebre el Nobel -no seria el de perspicàcia-, cosa que, més que deixar Mas-Colell en bon lloc, deixa fatal a la resta de catalans. Si el millor candidat és algú que ha viscut enganyat durant anys fins que va despertar en el programa de Nierga, com seran els altres. Per si de cas, l’antic conseller usa unes celles hirsutes i tan crespades com el seu escàs cabell, aspecte que des d’Einstein conreen els qui volen passar per savis. S’ha de reconèixer que fa el fet, ja que tot i haver reconegut que és tan fàcil d’entabanar com un pagès arribat a la ciutat, hi ha qui el continua tractant amb veneració. El professor Cipolla, aquest sí que era un savi malgrat tan sonor cognom, ja va advertir en les seves «Lleis fonamentals de l’estupidesa humana» que, contra el que es pensa, el percentatge d’estúpids és idèntic en tots els estrats socials i en totes les professions, els mateixos hi ha entre els lampistes, que entre els científics, que entre les senyores de la neteja. I que entre els catedràtics de Harvard.

Subscriu-te per seguir llegint