Tebas i la millor notícia al Girona

El Girona viu un gran moment esportiu. L’aposta ferma per un entrenador a qui li agrada tractar bé la pilota i el bon rendiment de jugadors claus fa pensar que, futbolísticament parlant, el Girona té potencial per allargar el seu recorregut a Primera Divisió. Ara bé, poques hores després de l’enlluernadora victòria a Bilbao, un dels veterans de la plantilla, Juanpe, no dubtava a assenyalar quina era la millor notícia dels últims temps al voltant del Girona FC. Es referia a l’anunci de la futura ciutat esportiva a Vilablareix. En una entrevista al Superdiumenge de RAC-1, el central canari valorava el salt endavant que pot significar per al Girona tenir una casa pròpia. Camps per entrenar-se; instal·lacions perquè el primer equip pugui treballar amb calma el dia a dia; o, també, un espai perquè el futbol base deixi de repartir-se per camps escampats aquí i allà. En els últims anys, el Girona ha jugat al futbol professional. Però ho ha fet, els primers anys, entrenant-se en un annex sense condicions o, després, llogant equipaments a Riudarenes, al PGA de Caldes de Malavella... El Girona juga a Primera i s’inverteix en futbolistes, en empleats i executius o en campanyes de màrqueting. Però les graderies de l’estadi són desmuntables, els lavabos portàtils i el camp d’entrenament és de lloguer.

De moment, l’estadi continuarà amb grades desmuntables i lavabos portàtils. I serà fàcil fer, un cop més, la diferència entre la transformació de l’Alcoraz d’Osca i l’escassa inversió a Montilivi. Però, deixant de banda l’estadi, l’aposta per la ciutat esportiva de Vilablareix és la primera gran inversió que deixarà un llegat material al club, permanent, des de l’arribada de l’actual propietat. La compra, avançada fa mesos per Diari de Girona, d’uns terrenys de Vilablareix, amb masia inclosa, són la millor notícia per al Girona dels últims anys. Les victòries, els ascensos, jugar a Primera Divisió i els gols de Christian Stuani són una gran alegria. La futura ciutat esportiva és una bona notícia. I, encara que això no agradi dir-ho a ningú, ni a mi, en el fons aquesta notícia té al darrere un nom, Javier Tebas, i tres lletres: CVC. Sense els diners d’aquesta operació de venda dels drets de televisió de les dècades vinents, una operació que Barça i Madrid s’han negat a fer perquè consideren que hipoteca el seu futur, el Girona mai hauria trobat qui invertís els diners que costa fer una ciutat esportiva.

Subscriu-te per seguir llegint