Tot recordant Dolors Oms

Aquest article vol recordar la figura de Dolors Oms, alcaldessa de Blanes en dues etapes i a través de la seva figura, vol retre homenatge a molts alcaldes i alcaldesses de l’època democràtica que han dedicat el seu temps i el seu esforç per servir als ciutadans sense demanar res a canvi. En un moment com l’actual en què es tracta de forma despectiva «als polítics», és de justícia reivindicar els que han exercit el seu càrrec amb l’únic objectiu de servir als ciutadans. La Dolors Oms va ser una d’elles i com s’han encarregat de recordar aquests dies moltes publicacions, ella mateixa ho va expressar en el pregó de la festa major del 2016 «Ja ho veieu, no tinc ni he fet res especial. Sóc una persona normal que estima apassionadament el seu poble i que li agrada escoltar, comprendre, aprendre, compartir i caminar al costat de la seva gent (...) Amigues i amics, la vida passa, inexorablement. Però el més important és trobar i saber-ne el sentit que vols que tingui i viure-la! Aquest ha estat el meu camí». Acompanyant-la hi ha una llarga llista d’homes i dones que han treballat pel més noble del treball polític a molts ajuntaments.

Després de 40 anys de dictadura, el 29 de desembre de 1978 va entrar en vigor la Constitució espanyola i a l’abril del 1979, hi va haver les primeres eleccions municipals democràtiques del postfranquisme i les eleccions van portar una onada d’il·lusió i de persones que van formar les diferents candidatures.

La majoria de candidatures estaven integrades per persones que des de feia temps lluitaven en els pobles per democratitzar els ajuntaments i el país. Sols en alguns casos els antics alcaldes franquistes van continuar al davant dels ajuntaments. Però bàsicament les eleccions van representar una veritable democratització dels ajuntaments. A Blanes aquesta democratització va estar liderada per la M. Dolors Oms, que encapçalava la candidatura socialista i que va ser elegida alcaldessa.

La M. Dolors Oms va ser la primera alcaldessa de Blanes de tots els temps, malauradament continua a dia d’avui sent l’única, i en els vint anys que va estar a l’Ajuntament encapçalant les llistes del PSC, ho va ser tres vegades, del 1979 al 1987 i del 1991-1995.

Durant el primer període, com passava en molts municipis amb una forta immigració, un dels principals reptes era integrar al teixit urbà uns barris construïts sense plans urbanístics i en els que no hi havia cap servei. Per això una de les tasques dels primers ajuntaments va ser fer plans parcials, dotar de clavegueres i serveis als barris que no en tenien i fer un pla urbanístic per relligar uns barris bastant dispersos com tenia Blanes. També va defensar les condicions laborals del sector pesquer, activitat per la que va rebre el 2011 la medalla de la pesca, i l’assistència a la gent amb discapacitat a través de l’associació Aspronis, entitat molt activa de la que va ser presidenta i mai se’n va deslligar i per la que va rebre el 2011 la medalla al treball President Macià.

Nosaltres la vam conèixer per un dels seus projectes: aconseguir que la recerca marina tingués un centre d’investigació a Blanes. Vam arribar a Blanes per treballar al Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB), depenent del CSIC, i vam contactar amb la Dolors perquè era la persona que havia aconseguit que el Centre fos una realitat. El CEAB va acollir diferents unitats de biologia marina i també d’altres grups com el de Ciències de l’Espai i el d’Intel·ligència Artificial que més tard han tingut centres propis a Barcelona. Avui el CEAB és un centre dedicat a l’ecologia marina i continental, és un centre consolidat en el que hi treballen més de 80 investigadors. Una fita més de les que va aconseguir la Dolors Oms.

A partir d’aquests contactes la Dolors ens proposà formar part de la seva candidatura i el 1991 vàrem formar part del govern de Blanes, el del tercer mandat com alcaldessa de la Dolors Oms. En aquest les prioritats varen ser, com li agradava dir, «endreçar» la Hisenda Municipal, «endreçar» la Policia Local, l’Arxiu Municipal, els mitjans de comunicació (es va crear la televisió de Blanes), ordenar l’aparcament (es va fer el pàrquing del passeig de Mar), sense oblidar la consolidació del turisme, de la cultura (es va fer el teatre municipal) i de l’educació (es va fer el mapa escolar de Blanes), a més de participar en la creació de l’hospital comarcal i transformar l’antic hospital Sant Jaume en geriàtric.

Aquests anys de treball al seu costat ens van permetre conèixer la Dolors tant en la vessant personal com en la política. En la personal estava sempre disposada a ajudar-te, a fer-te un favor, a escoltar-te i donar-te bons consells. En la política tenia la capacitat de que qualsevol tasca semblés senzilla, de consensuar les solucions i de donar plena confiança a qui les havia d’executar. La seva empatia amb els altres, la seva equanimitat, la capacitat de conèixer les persones, juntament amb la seva coherència, la feia ser una gran líder. Una de les seves virtuts era que un cop presa una decisió era ferma en la seva execució, allò que alguns polítics fan d’aprovar una cosa per després fer-ne una altra no estava dintre els seus càlculs. Podríem resumir la seva forma de fer política dient que «tenia mà de seda en la decisió i mà de ferro en l’execució».

Aquesta vocació de servei la va portar, quan va deixar la política activa, a seguir treballant per Aspronis i va formar part de la Junta de l’Associació de Veïns dels Pins fins poc abans de la pandèmia. Ens ha deixat una gran persona que també va ser una gran Alcaldessa, però nosaltres la portarem sempre en el nostre cor.

Subscriu-te per seguir llegint