Bufa un vent endimoniat

Els megaprojectes d’eòlica marina estan generant un intens debat científic, polític i social a tot Europa, amb opinions de vegades contraposades. Això és ben normal en qualsevol societat democràtica mínimament madura. Només així podrem trobar solucions equilibrades per mitigar i adaptar-nos al canvi climàtic tot conservant la biodiversitat marina i el benestar de les persones.

Malauradament, però, a Catalunya això no està essent així. Insults a tort i a dret, pressions injustificades, acusacions i difamacions infundades i intents de descrèdit, tant pel davant com pel darrere. Aquests són alguns dels efectes «col·laterals» que s’han de suportar quan es gosa ser crític amb els megaprojectes d’eòlica marina a la Mar de l’Empordà pel seu potencial impacte mediambiental i social.

Algunes persones sense escrúpols estan disposades al que calgui per fer realitat els seus interessos particulars, sovint amb el vistiplau i la connivència de les esferes de poder, que directament hi col·laboren o bé prefereixen mirar cap a un altre costat. El bé comú passa a segon terme. Aquests oportunistes, disfressats de falsos combatents del canvi climàtic i garants postissos d’una transició energètica justa, carreguen contra els científics que alertem dels potencials impactes de l’eòlica marina sobre el medi marí utilitzant arguments propis del fanatisme. Científicament ignorants pel que fa la biologia marina, ataquen quan els resultats científics no encaixen amb els seus desitjos i objectius particulars, la seva visió del món, i les seves relacions de poder. En canvi, són sempre els primers a censurar la política de l’extrema dreta en relació amb la ciència o a criticar la mala gestió mediambiental de la comunitat de Madrid, sense veure que, en realitat, són la mateixa cara de la moneda. Sortosament, aquestes persones es poden comptar amb els dits de la mà. Desgraciadament, però, són influents, perquè tenen un pes rellevant dins els cercles de decisió política, empresarial, social i fins i tot acadèmica, i perquè actuen de manera sectària.

Sovint la gent de les terres i les mars gironines ens pregunta si els parcs eòlics marins al Golf de Roses s’acabaran construint o no. Els científics no tenim la resposta a aquesta qüestió, ja que la nostra feina és aportar els millors resultats i dades possibles perquè les autoritats competents puguin finalment decidir de manera objectiva. Una cosa, però, és cada cop més clara: l’eòlica marina a Catalunya ha vingut a deteriorar encara més la poca entesa social i la feble cultura democràtica del nostre país. Tot fa pensar que, malauradament, continuarà el joc brut a alta mar al voltant del «gran» negoci de l’eòlica marina. Tot i que bufa un vent endimoniat, no ens silenciaran: volem poder investigar i opinar lliurement. Com a científics, només ens devem a l’extraordinària vida marina que acull la nostra mar, necessària també per combatre el canvi climàtic, i a totes les persones que en viuen i en gaudeixen de manera responsable. Per elles i ells cal continuar endavant.

Subscriu-te per seguir llegint