La Catalunya sectària i mediocre

Llevat que Déu nostre Senyor il·lumini amb una mica d’indulgència al partit del catòlic practicant Oriol Junqueras, el pròxim dia 12 el municipi lleidatà de la Pobla de Segur aprovarà suprimir el passeig Josep Borrell i Fontelles per convertir-lo en passeig 1 d’Octubre. La decisió s’ha de prendre en una consulta popular, però, tenint en compte que a la Pobla de Segur governa ERC amb majoria absoluta, no cal ser massa espavilat per preveure el resultat de la votació. Aquest tipus de consultes es convoquen per guanyar-les, llevat que siguis un ximple com David Cameron.

Ens trobem davant un nou exemple de la Catalunya autoritària que exclou de la vida pública tota persona que dissenteix del pensament únic dominant. A Josep Borrell, nascut a la Pobla de Segur, no li perdonen que no professi, com Déu mana, la fe independentista, ni que el juny de 2016 ridiculitzés Oriol Junqueras en un debat a 8TV, ni el protagonisme que va adquirir en aquella manifestació d’octubre de 2017 organitzada per Societat Civil Catalana que va servir per demostrar que els carrers no eren només seus. Borrell va ser un dels oradors, juntament amb altres destacats dirigents com Paco Frutos (Partit Comunista), empresonat per sindicalista durant el franquisme, mentre Franco autoritzava les activitats d’Òmnium Cultural, perquè no li ocasionaven cap problema. Josep Borrell, expresident del Parlament Europeu i actual Alt Responsable de la UE per Afers Exteriors i Política de Seguretat, un dels polítics mundials que lidera la defensa d’Ucraïna contra la invasió de Rússia, serà esborrat dels carrers del poble que el va veure néixer i créixer. El caciquisme rural de tota la vida. Serà una bona carta de presentació per a Pere Aragonès si algun dia té la fortuna que el rebi la presidenta de la Comissió Europa, Ursula Von der Leyen.

No és cap sorpresa en una Catalunya dominada pel sectarisme i la mediocritat. Sobretot la mediocritat, tot i que ambdós conceptes solen anar agafats de la mà. Què es pot esperar d’un país que ha menystingut i arraconat figures com Salvador Dalí, Josep Pla o Joan Antoni Samaranch? Òbviament, poden agradar més o menys, es pot estar d’acord amb ells o no, però ningú pot negar que es tracta de tres destacats personatges en els seus respectius camps. I segur que tots tres, a més de moltes llums, tenen ombres, però més en té, per exemple, Lluís Companys i cada any li tributen un homenatge institucional. A Samaranch, gràcies al qual Barcelona va obtenir els Jocs Olímpics de 1992 que li van permetre fer un salt a la modernitat, l’alcaldessa Ada Colau li va intentar esborrar el seu nom retirant una escultura que l’expresident del COI havia regalat a Barcelona. El seu passat franquista el coneix tothom, però és de ben nascuts ser agraïts quan n’has tret tant de profit. Samaranch, el gran modernitzador de l’esport olímpic, en canvi, sí que té, entre molts altres reconeixements internacionals, un estadi de futbol amb el seu nom a Lausana, ciutat d’un país com Suïssa que sempre se’l presenta com a exemple de democràcia.

A Salvador Dalí, l’artista català més universal, Barcelona, la capital de Catalunya, li ha negat sempre un carrer o una plaça que sí que té a Madrid. Tres dècades després de la seva mort, continua essent una figura mundial sense precedents. La seva retrospectiva al Pompidou de París (any 2013) va ser la més exitosa de la història, igual que les exposicions de Moscou (2020), Tòquio (2016) o Pequin (2000 i 2018). A la Catalunya actual, només ets reconegut si algun dia t’has proclamat independentista. O Josep Pla, el millor escriptor català del segle XX i un dels més destacats de la història de la literatura catalana, que no va rebre mai el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, que sí que han rebut escriptors mediocres dels quals ningú no se’n recorda. També podríem afegir a botiflers contemporanis com Joan Manuel Serrat o Javier Cercas, que és rebut pel president de la República francesa, Emmanuel Macron, però no pels presidents catalans.

Un país ben curiós, el nostre. Els mateixos que menystenen catalans universals apadrinen i subvencionen amb diners públics l’Institut Nova Història que s’ha inventat la catalanitat de Cristóbal Colón, Miguel de Cervantes, Santa Teresa de Jesús o Leonardo da Vinci. I ara toca rehabilitar Jordi Pujol.

Subscriu-te per seguir llegint