Opinió

Crucificar Nina

La lloretenca Anna Maria Agustí, coneguda com a Nina, és una artistassa de llarg recorregut que ha fet una brillant carrera tocant diferents aspectes del show business. No puc presumir de conèixer-la, tot i que hi he tingut un parell de converses. La Nina, actualment triomfa a Madrid i va ser entrevistada fa uns dies a TV3 on ha fet un parell d’afirmacions que han remogut els fonaments de la pàtria nostrada.

D’una banda, Nina va afirmar estar encantada de com Madrid l’ha acollit. I em sembla que és una afirmació que no pot estranyar ningú perquè fa anys que sentim a dir als artistes de com públic, crítica, mitjans i professió madrilenys acullen als creadors. És una percepció general semblant al que antigament, fa unes dècades, es deia de Barcelona.

I la segona afirmació ha provocat terratrèmols i tempestes bíbliques perquè Nina ha gosat dir que els anys d’allò que anomenem el procés, ens han fet molt mal i que la nostra és una societat fosca, trista, emprenyada i decebuda.

No ha trigat en sorgir del fons del mar, com aquella sípia gegantina anomenada Úrsula de la pel·lícula La Sireneta, la Pilar Rahola oficial, que, amb els seus tentacles ha posat a la picota del seu twitter la pobre Nina per a ser objecte de l’escarni dels seus palmeros, acusant-la de fracassada. Nina, una fracassada!

Llegir algunes glopades de llibertat d’expressió de bilis processista en comentaris a la piulada raholenca en la que no s’hi veu ni una sola neurona fa pensar que si el que li diuen fos realment una representació del que és Catalunya, demostraria que som una societat fosca, trista, emprenyada i decebuda. Ni un sol raonament intel·ligent, només se la convida a no tornar, a haver-se venut a l’or de Madrid, que si és una botiflera, que si ja se li veu que tal i tal...

Ara, caldrà tancar Nina a la masmorra dels botiflers com Serrat, al que, tot i haver fet una genial carrera plena d’èxit i defensa de Catalunya i de les millors causes socials, està acusat de formar part de la meitat de catalans que no volen la independència. Allà, a la masmorra, Nina podrà també passar estones amb altres traïdors com Javier Cercas o Eduard Fernàndez.

Jo defenso la idea que l’índex de gamarussos hiperventilats per quilòmetre quadrat està uniformement repartits per tota la superfície del planeta. Però resulta que així com els gamarussos hiperventilats de fora m’indignen, els que són de la catalana terra, m’entristeixen profundament. Fins d’avui en vuit, si no hi ha res de nou.

Subscriu-te per seguir llegint