Opinió
Fracassos en la tragèdia de Sallent
La tragèdia de Sallent ha posat necessàriament en marxa l’inventari de mancances i distraccions que han intervingut en la formació del fatal desenllaç. Es cerquen els errors humans i les insuficiències dels sistema. S’avalua el paper de l’entorn familiar, el caràcter de nouvinguts estrangers i la precarietat econòmica que patien. Es té en consideració la qüestió del gènere sentit i les dificultats afegides que comporta. Es jutja amb severitat que no s’activés el protocol escolar d’assetjament. Es destaca que l’Administració hagi canviat de versió, fet indicatiu d’un preocupant desconeixement inicial. El rol de les xarxes socials com a sembradores de males idees també s’ha posat damunt la taula. Es reclama incrementar l’atenció social i política sobre els problemes de salut emocional dels infants i els adolescents, disparats arran de la pandèmia. En general, es posa l’accent en la desprotecció de la víctima, a qui tots plegats, la societat sencera, hauríem fallat, i en primer lloc aquells a qui elegim i paguem perquè vetllin per nosaltres, sobretot pels més febles. Però quan hi ha una víctima també hi ha una autoria, i val la pena utilitzar el llapis fi per destriar qui ha fet què a l’hora de dibuixar el quadre. Si són moltes les instàncies de les que podem sospitar un pecat d’omissió, hi ha uns actors que van cometre els pecats de pensament, paraula i obra. I aquests són els assetjadors. El que se sap fins ara apunta que la seva actuació va ser determinant perquè tot plegat acabés tan malament. Són infants, preadolescents, esponges que absorbeixen patrons i prejudicis, i ells també han de ser ajudats. Amb tantes velles xacres indesitjables com han estat foragitades dels països civilitzats, per què aquesta continua? El gran fracàs que revela la tragèdia de Sallent és la persistència d’un hàbit escolar d’assetjament que reprodueix pautes socials, i l’un i les altres són l’arrel del mal que cal extirpar per no haver de discutir constantment sobre les mesures pal·liatives.
Subscriu-te per seguir llegint
- L'hivern torna per Sant Jordi: els meteoròlegs alerten del fenomen que ens espera la setmana vinent a Catalunya
- Un poble de l'Alt Empordà és un dels més feliços d'Espanya, segons un estudi
- Alliberen una dona lligada amb brides i retinguda per la seva companya de pis a Santa Coloma de Farners
- Les empreses gironines reclamen solucions pel «problema» de les baixes laborals
- Mor el filòsof Josep Maria Terricabras
- La reforma del passeig de Palamós començarà a la tardor, costarà 8 milions i permetrà guanyar una plaça oberta al mar
- Rebenta l'aparador d'una botiga de Salt, roba electrodomèstics i el detenen quan encara els traginava
- Aquest és el cartell de Girona, Temps de Flors 2024